Avui, diumenge de Pasqua, La Vanguardia parlava de dos temes relacionats amb l'Església Catòlica que m'ha interessat llegir. En primer lloc hi havia la notícia sobre la més que probable cessió del periodista Jiménez Losantos, si més no com a conductor del programa matinal de la Cope, i la segona notícia es feia ressò del manifest signat per més de 290 persones, sota el títol "ante la crisis social".
La notícia de la Cope venia il·lustrada amb l'enfrontament entre Rajoy i Rouco; el primer reforçat en el duel que manté amb la protegida de monsenyor Rouco, la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, gràcies als bons resultats de les eleccions gallegues, i el suport rebut des de València; el segon, monsenyor Rouco, per l'ordre del Vaticà perquè canviï el to i estil de l'emissora de la Conferència Episcopal Espanyola.
La segona notícia, titulada "Cristianos contra la curia", tractava l'escrit signat per teòlegs i laics preocupats per la pèrdua de credibilitat de l'Església.
Les dues notícies són un avís cap a posicionaments massa conservadors i allunyats de les bases, que pensen més en la supervivència d'una jerarquia que ostenta poder terrenal, que no pas en el missatge senzill i directe de la justícia i la pau a tots els homes de bona voluntat.
Fa massa temps que el senyor Jiménez Losantos té el micròfon obert per criticar, insultar i difamar tot i tots els que pensen diferent a ell, amb el beneplàcit de la jerarquia eclesiàstica i molt concretament del president de la Conferència Episcopal. Si bé en un principi rebíem els catalans i bascos, l'extensió cap a posicions ultra dretanes ha provocat que el nombre de víctimes s'ampliés i que les queixes ja no es veiessin com a simples rampells independentistes, sinó que una bona part de la Conferència Episcopal i sobretot el Vaticà, consideressin que la cosa passava de taca d'oli.
L'escrit referit és, tal com diu el seu preàmbul, una reflexió de cara els creients, més que no pas una excusa per als no creients per deixar de creure; no vol posar més llenya al foc, sinó fer obrir els ulls a qui amb el seu posicionament posa en dubte la credibilitat de l'Església.
Si llegiu l'escrit us adonareu que la culpa d'aquesta pèrdua de credibilitat de l'Església no l'atorguen a uns o altres papes, sinó al poder de l'entorn papal, al poder de la Cúria Romana, que ningú ha estat capaç de reformar i que continua dirigint l'església de tot arreu des de Roma, sense tenir en compte la realitat de cada lloc.
No podem responsabilitzar els altres de la poca assistència a la vetlla pasqual, i quedar tan amples, però és preocupant que el missatge de l'evangeli es perdi entremig de tanta preocupació per qui ostenta el poder terrenal. A monsenyor Rouco li recomanaria que no pretengui ser el cardenal Richelieu del segle XXI, com s'esmenta a la primer notícia a què em refereixo avui, sinó que treballi més perquè les persones que creuen en Déu vegin en la Conferència Episcopal que presideix, la paraula de l'evangeli i el suport a les persones més febles i més humils.
La notícia de la Cope venia il·lustrada amb l'enfrontament entre Rajoy i Rouco; el primer reforçat en el duel que manté amb la protegida de monsenyor Rouco, la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, gràcies als bons resultats de les eleccions gallegues, i el suport rebut des de València; el segon, monsenyor Rouco, per l'ordre del Vaticà perquè canviï el to i estil de l'emissora de la Conferència Episcopal Espanyola.
La segona notícia, titulada "Cristianos contra la curia", tractava l'escrit signat per teòlegs i laics preocupats per la pèrdua de credibilitat de l'Església.
Les dues notícies són un avís cap a posicionaments massa conservadors i allunyats de les bases, que pensen més en la supervivència d'una jerarquia que ostenta poder terrenal, que no pas en el missatge senzill i directe de la justícia i la pau a tots els homes de bona voluntat.
Fa massa temps que el senyor Jiménez Losantos té el micròfon obert per criticar, insultar i difamar tot i tots els que pensen diferent a ell, amb el beneplàcit de la jerarquia eclesiàstica i molt concretament del president de la Conferència Episcopal. Si bé en un principi rebíem els catalans i bascos, l'extensió cap a posicions ultra dretanes ha provocat que el nombre de víctimes s'ampliés i que les queixes ja no es veiessin com a simples rampells independentistes, sinó que una bona part de la Conferència Episcopal i sobretot el Vaticà, consideressin que la cosa passava de taca d'oli.
L'escrit referit és, tal com diu el seu preàmbul, una reflexió de cara els creients, més que no pas una excusa per als no creients per deixar de creure; no vol posar més llenya al foc, sinó fer obrir els ulls a qui amb el seu posicionament posa en dubte la credibilitat de l'Església.
Si llegiu l'escrit us adonareu que la culpa d'aquesta pèrdua de credibilitat de l'Església no l'atorguen a uns o altres papes, sinó al poder de l'entorn papal, al poder de la Cúria Romana, que ningú ha estat capaç de reformar i que continua dirigint l'església de tot arreu des de Roma, sense tenir en compte la realitat de cada lloc.
No podem responsabilitzar els altres de la poca assistència a la vetlla pasqual, i quedar tan amples, però és preocupant que el missatge de l'evangeli es perdi entremig de tanta preocupació per qui ostenta el poder terrenal. A monsenyor Rouco li recomanaria que no pretengui ser el cardenal Richelieu del segle XXI, com s'esmenta a la primer notícia a què em refereixo avui, sinó que treballi més perquè les persones que creuen en Déu vegin en la Conferència Episcopal que presideix, la paraula de l'evangeli i el suport a les persones més febles i més humils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada