El Govern de la Generalitat presenta una nova campanya per a la normalització lingüística del català, en què demana als catalanoparlants que no es canviï de llengua quan se'ls respongui en castellà.
D'entrada, segons qui llegeixi la notícia, i dit d'aquesta manera, ens pot titllar de maleducats, però això depèn de com es vol mirar i, sobretot, entendre. Jo podria dir que respondre en castellà a un castellanoparlant és de maleducat, perquè significa subestimar-lo pensant que no és capaç d'entendre'ns.
No sé si pel meu lloc d'origen, on em movia en un entorn gairebé monolingüe, o per principis, pel fet d'haver patit la prohibició de parlar la meva llengua, sempre he practicat aquesta postura que ens demana la Generalitat. Només he canviat de llengua al comprovar que el meu interlocutor no m'entenia.
Aquesta pràctica ha fet que avui dia pugui mantenir una conversa de manera automàtica i natural, parlant en català amb una persona que em respon en castellà, sense consciència que estem parlant en dues llengües diferents.
És cert que això no és el més normal, sobretot a l'àrea metropolitana i, malauradament, cada vegada a més llocs. Els catalanoparlants acostumen a canviar al castellà, mentre que a l'inversa és molt poc freqüent. És per això que la idea de la Generalitat no és gens escabellada i penso que oportuna, sobretot quan es tracta de parlar amb persones nouvingudes que, en principi, tan estrany els hi és el català com el castellà.
La llengua és el nostre patrimoni i tenim l'obligació de defensar-lo i encomanar-ne l'estima als nostres conciutadans. Per tot això jo també us convido a encomanar el català.
D'entrada, segons qui llegeixi la notícia, i dit d'aquesta manera, ens pot titllar de maleducats, però això depèn de com es vol mirar i, sobretot, entendre. Jo podria dir que respondre en castellà a un castellanoparlant és de maleducat, perquè significa subestimar-lo pensant que no és capaç d'entendre'ns.
No sé si pel meu lloc d'origen, on em movia en un entorn gairebé monolingüe, o per principis, pel fet d'haver patit la prohibició de parlar la meva llengua, sempre he practicat aquesta postura que ens demana la Generalitat. Només he canviat de llengua al comprovar que el meu interlocutor no m'entenia.
Aquesta pràctica ha fet que avui dia pugui mantenir una conversa de manera automàtica i natural, parlant en català amb una persona que em respon en castellà, sense consciència que estem parlant en dues llengües diferents.
És cert que això no és el més normal, sobretot a l'àrea metropolitana i, malauradament, cada vegada a més llocs. Els catalanoparlants acostumen a canviar al castellà, mentre que a l'inversa és molt poc freqüent. És per això que la idea de la Generalitat no és gens escabellada i penso que oportuna, sobretot quan es tracta de parlar amb persones nouvingudes que, en principi, tan estrany els hi és el català com el castellà.
La llengua és el nostre patrimoni i tenim l'obligació de defensar-lo i encomanar-ne l'estima als nostres conciutadans. Per tot això jo també us convido a encomanar el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada