No ho tenim clar; portem anys i més anys parlant-ne, però sembla com si ningú s'ho acabés de creure. Queda en evidència que els canvis són lents i que cal més d'una generació per oblidar tradicions, costums i rituals. Trenta anys no són suficients!
Aquests dies haureu sentit a parlar sobre si cal treure o no el Sant Crist de les aules de les escoles públiques. Sobre la base del que diu la Constitució, un jutge de Valladolid va dictar una sentència segons la qual una escola pública haurà de retirar el Sant Crist de les aules i espais comuns, a petició d'un grup de pares que ho demanaven l'any 2005.
La notícia no ha passat desapercebuda, i la gent s'ha posicionat i ha creat polèmica. El Vaticà ha reaccionat dient que "retirar el Sant Crist de les aules és retirar el símbol del dolor de la humanitat", una afirmació que molta gent no entendrà igual, i potser per això que la retirada té més sentit.
A l'enquesta que diàriament treu La Vanguardia digital, avui preguntava l'opinió de la gent sobre les mesures de retirar el Sant Crist de les aules, i d'un total d'uns sis mil enquestats, el 51% ho desaprovava davant el 48% favorable. Tot plegat molt empatat. Seria, però interessant conèixer els motius pels quals uns diuen que sí i d'altres no. Contra el que alguns poden pensar, segur que trobaríem a molts creients que es posicionen a favor de la seva retirada, potser simplement per coherència.
No podem enganyar ni enganyar-nos, ni confondre els símbols amb les creences, en la fe en aquest cas. Quanta gent voldria mantenir el Sant Crist i està totalment en contra de l'ús del mocador al cap de les noies musulmanes? Segur que n'hi ha una colla, i llavors ja no s'entén res.
Si defensem un estat laic, ha de ser amb totes les conseqüències, o sinó traiem-nos la màscara i diguem el que pensem de veritat.
Aquests dies haureu sentit a parlar sobre si cal treure o no el Sant Crist de les aules de les escoles públiques. Sobre la base del que diu la Constitució, un jutge de Valladolid va dictar una sentència segons la qual una escola pública haurà de retirar el Sant Crist de les aules i espais comuns, a petició d'un grup de pares que ho demanaven l'any 2005.
La notícia no ha passat desapercebuda, i la gent s'ha posicionat i ha creat polèmica. El Vaticà ha reaccionat dient que "retirar el Sant Crist de les aules és retirar el símbol del dolor de la humanitat", una afirmació que molta gent no entendrà igual, i potser per això que la retirada té més sentit.
A l'enquesta que diàriament treu La Vanguardia digital, avui preguntava l'opinió de la gent sobre les mesures de retirar el Sant Crist de les aules, i d'un total d'uns sis mil enquestats, el 51% ho desaprovava davant el 48% favorable. Tot plegat molt empatat. Seria, però interessant conèixer els motius pels quals uns diuen que sí i d'altres no. Contra el que alguns poden pensar, segur que trobaríem a molts creients que es posicionen a favor de la seva retirada, potser simplement per coherència.
No podem enganyar ni enganyar-nos, ni confondre els símbols amb les creences, en la fe en aquest cas. Quanta gent voldria mantenir el Sant Crist i està totalment en contra de l'ús del mocador al cap de les noies musulmanes? Segur que n'hi ha una colla, i llavors ja no s'entén res.
Si defensem un estat laic, ha de ser amb totes les conseqüències, o sinó traiem-nos la màscara i diguem el que pensem de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada