Dissabte és una d'aquelles dates festives imposades pels polítics de torn. El dia de la Constitució, una constitució que a molts ens representa un impediment per respirar tranquils, encara que l'hem hagut de prometre per imperatiu legal.
N'hi ha d'altres, com la del 12 d'octubre, que tampoc veiem massa bé, si més no per les reminiscències que té i els records que ens porta. Per alguns segur que els molesta la festa de l'11 de setembre, tot i que potser haurien d'estar contents pel que va representar.
Per tot això, potser valdria la pena reorientar el tema dels festius, i eliminar o substituir aquelles dates que no acaben d'agradar a tothom, si més no que fos cada autonomia o nació qui les regulés, és a dir, que s'afegissin a les que ja regulen.
La festa de la Constitució hauria de ser, en tot cas, una festa institucional i que els responsables polítics i membres de les institucions li rendissin honors i memòria, i no pas una festa laboral. Una jornada que servís per comparar la situació demòcrata enfront de la dictatorial, que era d'on veníem.
Els catalans potser l'hauríem volgut substituir per la festa de l'Estatut, si aquest s'hagués aprovat tal com va sortir del Parlament català, i no tinguéssim l'espasa de Damocles que penja damunt nostre, a l'espera de què diran 12 espanyols que formen part del Tribunal Constitucional, i que no tenen cap interès per als drets i obligacions que existeixen al nostre país, a no ser que sigui per uniformar-los amb la resta d'Espanya.
Algú demanava tenir a punt el pla B, crec que cal tenir preparat aquest pla B, perquè més tard o més d'hora se'ns dirà què cal tatxar de l'Estatut perquè esdevingui un recull de paraules sense pràcticament competències.
Ja que ens donen festa aquest dissabte 6 de desembre, aprofitem-ho per pensar en la Constitució que ens encotilla, i analitzar la sortida més adient i susceptible de ser consensuada pel més gran nombre de ciutadans i ciutadanes possible, per a quan es conegui la decisió del Constitucional.
N'hi ha d'altres, com la del 12 d'octubre, que tampoc veiem massa bé, si més no per les reminiscències que té i els records que ens porta. Per alguns segur que els molesta la festa de l'11 de setembre, tot i que potser haurien d'estar contents pel que va representar.
Per tot això, potser valdria la pena reorientar el tema dels festius, i eliminar o substituir aquelles dates que no acaben d'agradar a tothom, si més no que fos cada autonomia o nació qui les regulés, és a dir, que s'afegissin a les que ja regulen.
La festa de la Constitució hauria de ser, en tot cas, una festa institucional i que els responsables polítics i membres de les institucions li rendissin honors i memòria, i no pas una festa laboral. Una jornada que servís per comparar la situació demòcrata enfront de la dictatorial, que era d'on veníem.
Els catalans potser l'hauríem volgut substituir per la festa de l'Estatut, si aquest s'hagués aprovat tal com va sortir del Parlament català, i no tinguéssim l'espasa de Damocles que penja damunt nostre, a l'espera de què diran 12 espanyols que formen part del Tribunal Constitucional, i que no tenen cap interès per als drets i obligacions que existeixen al nostre país, a no ser que sigui per uniformar-los amb la resta d'Espanya.
Algú demanava tenir a punt el pla B, crec que cal tenir preparat aquest pla B, perquè més tard o més d'hora se'ns dirà què cal tatxar de l'Estatut perquè esdevingui un recull de paraules sense pràcticament competències.
Ja que ens donen festa aquest dissabte 6 de desembre, aprofitem-ho per pensar en la Constitució que ens encotilla, i analitzar la sortida més adient i susceptible de ser consensuada pel més gran nombre de ciutadans i ciutadanes possible, per a quan es conegui la decisió del Constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada