Dimarts el vespre Fogué, el president de la Diputació de Barcelona, afirmava que la necessitat d'un nou finançament "és el resultat d'una situació crònica i estructural que arrosseguem des de fa més de 15 anys". La despesa pública local representa el 13% en front del 53% de l'Estat i el 33% de l'autonòmica.
El problema de tot plegat ja l'he fet sortir més d'una vegada en aquest blog. No es tracta de demanar per demanar, sinó de fer veure que els ajuntaments estan oferint serveis als ciutadans, que no són de la seva competència, però que són necessaris i que en té demanda, però no recursos.
Fogué situa en un 30% la despesa dels ajuntaments en serveis impropis, i això comporta que el nivell d'inversió dels ajuntaments sigui molt baix, i això es fa palès si ho comparem amb altres estats europeus.
Les diputacions, per a les persones que no ho sàpiguen, formen part de l'administració local i tenen com objectiu el suport als municipis de la seva demarcació. De la Diputació de Barcelona sempre s'ha dit que té molts diners, cosa que no passa amb la Generalitat. És per això que durant 23 anys de control de la Generalitat per part de CIU, i encara més anys de control de la Diputació, per part del PSC i els seus socis habituals, la picabaralla estava servida, sobretot per les acusacions de clientelisme polític: els ajuntaments amb governs d'esquerra rebien millor tracte de la Diputació, i al revés entre la Generalitat convergent i els municipis governats pel mateix signe polític. Com en tot una cosa és la realitat i l'altra la percepció, i no sempre coincideixen, tot i que al Maresme i molt a prop de casa nostra hi ha algun cas que s'ha citat en més d'una ocasió.
Sigui com sigui cal reivindicar seriosament un millor tracte als ajuntaments i canviar el percentatge de despesa local, d'acord amb les necessitats actuals i la demanda de la ciutadania. Això no pot ser excusa per quedar-se aturats i, malgrat la situació de crisi que estem patint, s'ha de mantenir el nivell d'inversió, per evitar que l'estancament econòmic s'allargui en el temps.
El problema de tot plegat ja l'he fet sortir més d'una vegada en aquest blog. No es tracta de demanar per demanar, sinó de fer veure que els ajuntaments estan oferint serveis als ciutadans, que no són de la seva competència, però que són necessaris i que en té demanda, però no recursos.
Fogué situa en un 30% la despesa dels ajuntaments en serveis impropis, i això comporta que el nivell d'inversió dels ajuntaments sigui molt baix, i això es fa palès si ho comparem amb altres estats europeus.
Les diputacions, per a les persones que no ho sàpiguen, formen part de l'administració local i tenen com objectiu el suport als municipis de la seva demarcació. De la Diputació de Barcelona sempre s'ha dit que té molts diners, cosa que no passa amb la Generalitat. És per això que durant 23 anys de control de la Generalitat per part de CIU, i encara més anys de control de la Diputació, per part del PSC i els seus socis habituals, la picabaralla estava servida, sobretot per les acusacions de clientelisme polític: els ajuntaments amb governs d'esquerra rebien millor tracte de la Diputació, i al revés entre la Generalitat convergent i els municipis governats pel mateix signe polític. Com en tot una cosa és la realitat i l'altra la percepció, i no sempre coincideixen, tot i que al Maresme i molt a prop de casa nostra hi ha algun cas que s'ha citat en més d'una ocasió.
Sigui com sigui cal reivindicar seriosament un millor tracte als ajuntaments i canviar el percentatge de despesa local, d'acord amb les necessitats actuals i la demanda de la ciutadania. Això no pot ser excusa per quedar-se aturats i, malgrat la situació de crisi que estem patint, s'ha de mantenir el nivell d'inversió, per evitar que l'estancament econòmic s'allargui en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada