La Llei electoral catalana

Ja fa mesos que només sentim a parlar de problemes de finançament per l’incompliment, per part de l’Estat espanyol, de la lletra de l’Estatut; de crisi financera generalitzada amb fortes oscil·lacions a la borsa i caigudes rècord; de l’explosió de la bombolla immobiliària que feia tant temps se’n parlava i que ha acabat passant; de la manca de liquiditat de la banca per un abús en les hipoteques atorgades amb un excés de risc; d’expedients de regulació d’ocupació que faran créixer el nivell d’atur... El marc en què ens movem no és gaire propici a les alegries, ni a plantejar gaires aventures, i és una llàstima perquè el nostre país encara té molts reptes a assolir, i no acaba de trobar la manera de portar-los a terme.

Fa anys que arrosseguem dos projectes emblemàtics, dues lleis estrella del nostre Parlament, el text de les quals encara es troba en fase d’esborrany, o en el fons d’un calaix mig perdut. Em refereixo a la Llei de la divisió territorial de Catalunya, i a la Llei electoral catalana. Són dues lleis que havien de significar un canvi important en l’organització territorial i en l’adaptació jurídica a la realitat del país, dues lleis que necessiten que algú les recuperi i aconsegueixi posar-les sobre la taula.

Si bé és cert que en el desplegament territorial que l’administració realitza es té en compte les set vegueries, com a substitutòries del mapa provincial, la llei no ha avançat més i queden molts dubtes per resoldre i moltes preguntes sense resposta. Quin paper es dóna als consells comarcals? De quina manera es millora la relació entre pobles i fins on es vol arribar en el marc de les mancomunitats de serveis?...

Des que Catalunya recupera l’autogovern, amb més o menys autonomia, no hem estat capaços d’elaborar una llei electoral pròpia, adequada a la nostra realitat i tot fa pensar que ho tenim difícil, sobretot a partir de l’aprovació de l’actual Estatut en què l’aprovació d’una llei electoral requereix la majoria qualificada, la qual cosa obliga a una entesa de les dues principals forces del Parlament català, una entesa que es fa difícil mentre tots els partits només vulguin donar suport al model que els beneficia, comparant-ho amb el model actual, i no tinguin en compte el benefici que pot representar per al conjunt del país.

El Parlament va encarregar l’elaboració d’una proposta de llei electoral catalana, a un grup d’experts de la confiança de les forces polítiques presents al Parlament català, i es va fer la feina, aconseguint el consens. La proposta es va entrar al Parlament, però mai més se n’ha parlat.

És a partir d’aquesta proposta consensuada dels experts, que la Plataforma Ciutadans pel Canvi proposa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), perquè la ciutadania pugui participar activament en l’elaboració d’una llei, de manera que no només estigui a les mans del govern i dels grups parlamentaris.

La ILP, segons la Llei 1/2006, de 16 de febrer, és el mecanisme previst jurídicament perquè la ciutadania pugui introduir al Parlament, la discussió de temes que poden ser d’interès ciutadà, i que no han estat plantejats per les forces polítiques parlamentàries. Es tracta d’entrar la proposició de llei a la Mesa del Parlament, amb un mínim de 50.000 signatures autenticades, que s’hauran de recollir en el termini de 120 a 180 dies. La Mesa del Parlament, un cop examinada la documentació pertinent, té quinze dies per admetre o no a tràmit la proposta de llei.

La Plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC) té la intenció de recuperar el text de la proposta de llei electoral elaborada pel grup d’experts, incorporar-hi algun element que millori el grau de representativitat, i també les facilitats per a la ciutadania a l’hora d’emetre el seu vot, i iniciar el procés d’una ILP. L’objectiu és aconseguir que el Parlament català es pronunciï sobre la voluntat o no de tramitar la llei electoral i desencallar d’una vegada aquest tema.

La proposta dels experts amb els afegits de CpC incorpora el concepte de llistes desblocades, en què els electors tenen l’opció de marcar els candidats que prefereixen d’una llista determinada; la variació en el nombre final de parlamentaris escollits en funció de l’índex de participació, i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya per garantir la transparència de tot el procés electoral.

La proposta de llei electoral persegueix tres principis irrenunciables: participació, representativitat, transparència. No podem ignorar els problemes que ens afecten, però tampoc renunciar al model que més s’ajusta a la nostra nació, a la nostra gent. El dia 7 de novembre, a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, podrem debatre-ho a fons.

Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, del mes de novembre