Ja és estar de pega, ja! Varen perdre les eleccions i ara tot se li ha girat en contra. Bé, de fet a nivell personal no pot demanar més; haurà fracassat políticament, però té la vida assegurada i molta gent besant-li els peus. L'altra cosa és el seu interior i la seva sensibilitat, si és que realment li preocupa.
Ara va i la premsa rebobina els arxius i troba unes crítiques del recent nomenat Premi Nobel d'Economia, en un article publicat poc després dels fets de l'11 M.
En aquell escrit, lloava els espanyols per haver sortit als carrers reclamant que se'ns digués la veritat. Segons l'economista, el govern va mentir, amagar proves i va utilitzar els mitjans de comunicació per fer creure als ciutadans que al darrera de l'atemptat hi havia ETA, per beneficiar-se electoralment.
De fet, tal com ens han presentat al nou premi Nobel, ha estat una persona molt crítica cap a la política de Bush i al propi president; no és estrany doncs que les simpaties vers Aznar fossin nul·les.
A vegades penso que m'agradaria tenir temps per analitzar el després de la vida política de qui ha ostentat poder. Per exemple analitzar Clinton, Gorbatxov, Aznar, González... qui és el seu paper; de quina manera s'aprofiten de la seva experiència com a caps de govern, de la seva publicitat...
A casa nostra tenim a dos "ex" que déu n'hi do, Pujol amb una llarga experiència, un gat vell, i Maragall amb una viscuda i treballada experiència.
Ara va i la premsa rebobina els arxius i troba unes crítiques del recent nomenat Premi Nobel d'Economia, en un article publicat poc després dels fets de l'11 M.
En aquell escrit, lloava els espanyols per haver sortit als carrers reclamant que se'ns digués la veritat. Segons l'economista, el govern va mentir, amagar proves i va utilitzar els mitjans de comunicació per fer creure als ciutadans que al darrera de l'atemptat hi havia ETA, per beneficiar-se electoralment.
De fet, tal com ens han presentat al nou premi Nobel, ha estat una persona molt crítica cap a la política de Bush i al propi president; no és estrany doncs que les simpaties vers Aznar fossin nul·les.
A vegades penso que m'agradaria tenir temps per analitzar el després de la vida política de qui ha ostentat poder. Per exemple analitzar Clinton, Gorbatxov, Aznar, González... qui és el seu paper; de quina manera s'aprofiten de la seva experiència com a caps de govern, de la seva publicitat...
A casa nostra tenim a dos "ex" que déu n'hi do, Pujol amb una llarga experiència, un gat vell, i Maragall amb una viscuda i treballada experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada