Parlàvem l'altre dia del moviment cíclic de l'economia i com havíem estat vivint uns catorze anys d'expansió i que ara estàvem en recessió o crisi, i de que caldrà veure la seva durada i fins on arribarem. Però no és tan sols l'economia qui pateix aquest moviment cíclic sinó que n'hi ha més, i avui em fixo en el moviment que des de fa uns quants anys experimenta el posicionament crític contra el català i la defensa aferrissada del nacionalisme espanyol.
Aquest cicle, s'ha de dir, té unes durades molt curtes i fins i tot en els moments en que es troba a la part baixa, no deixa mai de manifestar-se una crítica sostinguda, com seria el continu en una obra musical.
Al marge de la necessitat que tenim de defensar-nos i posar en evidència què s'amaga al darrera de tot, i amb l'ànim de no semblar que prediqui que els hem de deixar fer, em pregunto si en el fons no ens arriba a afavorir. M'agradaria poder tenir les eines i coneixement per valorar la repercussió d'aquests moviments articulats per criticar Catalunya i el fet diferencial, però em fa l'efecte que aquesta crítica furibunda ens pot ajudar a unir-nos.
No totes les persones que vivim a Catalunya pensem el mateix ni tenim els mateixos anhels per a somiar la independència, però tots tenim el nostre orgull i la nostra dignitat, i som capaços d'analitzar les crítiques i contrastar-les amb la realitat. Fins i tot les persones catalanes que tenen per llengua i cultura el castellà, s'adonen de la mentida que presideix els manifestos dels anomenats i sovint autoanomenats intel·lectuals i els mitjans de comunicació més intransigents a la diversitat, com són la COPE, o Televisió de Madrid, per donar només dos exemples.
No em cansaré mai de dir que a la reivindicació per assolir els nostres drets hi hem d'anar junts, tots els que vivim aquesta terra, al marge de la cultura que haguem mamat. Ja tindrem temps de concretar nivells i etapes, però la necessitat de poder regular la nostra economia i els nostres recursos, pot ser defensat per tothom, i això cal aprofitar-ho.
No m'agrada la crítica que patim, que no és res més que demagògia i mala fe de molts dels seus provadors principals. Només cal recordar fets històrics que han marcat la vida de persones que estan a primera línia per difamar-nos, o bé el fet que Catalunya accepta fins a un límit les bufonades.
Avui més que mai hem d'anar junts per denunciar la demagògia i mentida d'aquestes proclames i cal que a primera línia hi hagi els partits polítics catalans, i quan dic catalans em refereixo a tots els partits representats al Parlament de Catalunya. Sí, també el PPC, i en tot cas deixeu-me que deslliuri a Ciudadanos d'aquesta responsabilitat, perquè molt probablement acceptaríem que es tracta de l'excepció que confirma la regla.
Aquest cicle, s'ha de dir, té unes durades molt curtes i fins i tot en els moments en que es troba a la part baixa, no deixa mai de manifestar-se una crítica sostinguda, com seria el continu en una obra musical.
Al marge de la necessitat que tenim de defensar-nos i posar en evidència què s'amaga al darrera de tot, i amb l'ànim de no semblar que prediqui que els hem de deixar fer, em pregunto si en el fons no ens arriba a afavorir. M'agradaria poder tenir les eines i coneixement per valorar la repercussió d'aquests moviments articulats per criticar Catalunya i el fet diferencial, però em fa l'efecte que aquesta crítica furibunda ens pot ajudar a unir-nos.
No totes les persones que vivim a Catalunya pensem el mateix ni tenim els mateixos anhels per a somiar la independència, però tots tenim el nostre orgull i la nostra dignitat, i som capaços d'analitzar les crítiques i contrastar-les amb la realitat. Fins i tot les persones catalanes que tenen per llengua i cultura el castellà, s'adonen de la mentida que presideix els manifestos dels anomenats i sovint autoanomenats intel·lectuals i els mitjans de comunicació més intransigents a la diversitat, com són la COPE, o Televisió de Madrid, per donar només dos exemples.
No em cansaré mai de dir que a la reivindicació per assolir els nostres drets hi hem d'anar junts, tots els que vivim aquesta terra, al marge de la cultura que haguem mamat. Ja tindrem temps de concretar nivells i etapes, però la necessitat de poder regular la nostra economia i els nostres recursos, pot ser defensat per tothom, i això cal aprofitar-ho.
No m'agrada la crítica que patim, que no és res més que demagògia i mala fe de molts dels seus provadors principals. Només cal recordar fets històrics que han marcat la vida de persones que estan a primera línia per difamar-nos, o bé el fet que Catalunya accepta fins a un límit les bufonades.
Avui més que mai hem d'anar junts per denunciar la demagògia i mentida d'aquestes proclames i cal que a primera línia hi hagi els partits polítics catalans, i quan dic catalans em refereixo a tots els partits representats al Parlament de Catalunya. Sí, també el PPC, i en tot cas deixeu-me que deslliuri a Ciudadanos d'aquesta responsabilitat, perquè molt probablement acceptaríem que es tracta de l'excepció que confirma la regla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada