Els darrers caps de setmana ens han brindat un seguit de congressos de partits catalans i espanyols, i encara no s'ha acabat. Avui el torn era del partit de Convergència Democràtica de Catalunya, on es presentava Artur Mas per al càrrec de Secretari general, l'última vegada, segons ha manifestat el mateix Mas.
Algú ho ha dit i és molt cert que se'n va parlar a molts fòrums quan CIU va perdre per primera vegada el govern de la Generalitat, després del pacte del tripartit: Convergència era un partit de govern i a diferència d'Unió Democràtica de Catalunya, l'altre soci de la coalició, tenia pocs anys d'història. Els seus militants estaven acostumats a governar i el pas a l'oposició era molt dur. Alguns preveien que no ho resistirien i que amb la marxa de Pujol i la pèrdua del govern, el partit se n'aniria en orris. Tot fa pensar que qui pensava així s'ha equivocat i el congrés d'aquest cap de setmana ha servit per carregar les piles i animar els compromissaris i a tots els militants i simpatitzants, que recuperar el govern és possible i només falta confiança i saber fer.
Per convèncer no cal ridiculitzar l'adversari sinó fer ressaltar les habilitats pròpies i els projectes de futur, i avui les paraules d'Artur Mas anaven en aquest sentit, ha parlat en positiu despertant la il·lusió perduda dels seus simpatitzants, encara que es pugui interpretar allò de "a la tercera va la vençuda".
La setmana vinent el PSC celebrarà el seu congrés, i serà l'hora d'analitzar quines són les línies principals que es volen seguir. Avui Maragall recordava uns deures pendents del PSC; un d'ells el de formar grup propi al Congrés de Madrid. Per alguns socialistes es tracta d'un objectiu que ara no toca i per altres no és ni tan sols un objectiu. La fibra catalanista del PSC acostuma a vibrar quan els partits nacionalistes fan fressa, però amb el silenci la vibració també s'atura.
Ahir parlava d'anar junts i això ho veig més evident que mai. Les diferències s'han d'acceptar i respectar, però això no treu que es pretengui buscar sintonies i sinergies per aconseguir el millor per al nostre país.
Tant de bo que el congrés del PSC del proper cap de setmana no es quedi en una posada en escena de quines són les forces i potencialitats dels diferents directius, i es faci un treball d'equip i es presenti un programa que vagi més enllà del projecte de govern, sinó que incorpori el projecte de nació.
Algú ho ha dit i és molt cert que se'n va parlar a molts fòrums quan CIU va perdre per primera vegada el govern de la Generalitat, després del pacte del tripartit: Convergència era un partit de govern i a diferència d'Unió Democràtica de Catalunya, l'altre soci de la coalició, tenia pocs anys d'història. Els seus militants estaven acostumats a governar i el pas a l'oposició era molt dur. Alguns preveien que no ho resistirien i que amb la marxa de Pujol i la pèrdua del govern, el partit se n'aniria en orris. Tot fa pensar que qui pensava així s'ha equivocat i el congrés d'aquest cap de setmana ha servit per carregar les piles i animar els compromissaris i a tots els militants i simpatitzants, que recuperar el govern és possible i només falta confiança i saber fer.
Per convèncer no cal ridiculitzar l'adversari sinó fer ressaltar les habilitats pròpies i els projectes de futur, i avui les paraules d'Artur Mas anaven en aquest sentit, ha parlat en positiu despertant la il·lusió perduda dels seus simpatitzants, encara que es pugui interpretar allò de "a la tercera va la vençuda".
La setmana vinent el PSC celebrarà el seu congrés, i serà l'hora d'analitzar quines són les línies principals que es volen seguir. Avui Maragall recordava uns deures pendents del PSC; un d'ells el de formar grup propi al Congrés de Madrid. Per alguns socialistes es tracta d'un objectiu que ara no toca i per altres no és ni tan sols un objectiu. La fibra catalanista del PSC acostuma a vibrar quan els partits nacionalistes fan fressa, però amb el silenci la vibració també s'atura.
Ahir parlava d'anar junts i això ho veig més evident que mai. Les diferències s'han d'acceptar i respectar, però això no treu que es pretengui buscar sintonies i sinergies per aconseguir el millor per al nostre país.
Tant de bo que el congrés del PSC del proper cap de setmana no es quedi en una posada en escena de quines són les forces i potencialitats dels diferents directius, i es faci un treball d'equip i es presenti un programa que vagi més enllà del projecte de govern, sinó que incorpori el projecte de nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada