El senyor Solbes no ha destacat mai com a comediant, ni tampoc seria ara el millor moment de fer pallassades o de jugar amb la gent. Amb encert o no, el ministre sempre ha tirat pel dret i no he sabut apreciar mai que rebés cap estirada d'orelles del president del govern, i en canvi continua al davant del ministeri.
A Catalunya, el conseller Castells tampoc és una persona que parli per parlar. Acostuma a ser molt prudent i més aviat m'ha semblat que prefereix callar abans de provocar conflictes. Castells té la bona consideració dels seus, però també dels adversaris polítics, i això és un mèrit que no tothom pot dir.
La guerra de l'Estatut no s'ha acabat i cada dia hi ha novetats, nous fronts i noves estratègies. No sé si el que està passant ara, si les paraules i actitud del ministre Solbes no és res més que una estratègia per intentar acontentar a tothom, sabent que això no és fàcil, per no dir impossible.
El president Montilla a Zapatero i Castells des de fa dies, no deixen de demanar i exigir allò que al seu dia es va prometre i es va aprovar al Congrés de Diputats de Madrid. Un Estatut que ja hi anava retallat i una mica desfigurat, però que malgrat tot el poble català va referendar. Ara no és hora de trobar obstacles, ara és l'hora de complir amb el compromís assumit i no fer que haguem d'avergonyir-nos del govern espanyol.
L'Estatut diu el que diu, i en tot cas ja serà el Tribunal Constitucional qui retalli encara més les competències de l'Estatut, però no el govern espanyol que amb veu alta el va votar favorablement. Serà el moment d'observar qui té clar el que ha de defensar fins al final. Aquí ens hi juguem el futur, i els nostres polítics la confiança. Cal responsabilitat i demostrar que com han dit i repetit, primer és Catalunya que els interessos de partit. Si no en són capaços, el millor que podran fer és deixar pas a uns altres que realment creguin en el que defensen.
A Catalunya, el conseller Castells tampoc és una persona que parli per parlar. Acostuma a ser molt prudent i més aviat m'ha semblat que prefereix callar abans de provocar conflictes. Castells té la bona consideració dels seus, però també dels adversaris polítics, i això és un mèrit que no tothom pot dir.
La guerra de l'Estatut no s'ha acabat i cada dia hi ha novetats, nous fronts i noves estratègies. No sé si el que està passant ara, si les paraules i actitud del ministre Solbes no és res més que una estratègia per intentar acontentar a tothom, sabent que això no és fàcil, per no dir impossible.
El president Montilla a Zapatero i Castells des de fa dies, no deixen de demanar i exigir allò que al seu dia es va prometre i es va aprovar al Congrés de Diputats de Madrid. Un Estatut que ja hi anava retallat i una mica desfigurat, però que malgrat tot el poble català va referendar. Ara no és hora de trobar obstacles, ara és l'hora de complir amb el compromís assumit i no fer que haguem d'avergonyir-nos del govern espanyol.
L'Estatut diu el que diu, i en tot cas ja serà el Tribunal Constitucional qui retalli encara més les competències de l'Estatut, però no el govern espanyol que amb veu alta el va votar favorablement. Serà el moment d'observar qui té clar el que ha de defensar fins al final. Aquí ens hi juguem el futur, i els nostres polítics la confiança. Cal responsabilitat i demostrar que com han dit i repetit, primer és Catalunya que els interessos de partit. Si no en són capaços, el millor que podran fer és deixar pas a uns altres que realment creguin en el que defensen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada