Les vacances treuen el cap

Cada vegada fa més olor de vacances. A mesura que passen els dies et va entrant aquella sensació de que és hora de canviar d’aires i deixar el ritme de treball de durant l’any i deixar-te portar per aquella barreja de mandra i ganes de fer allò que no t’és possible la resta de l’any.
Avui, després del Ple, un Ple més llarg del que suposàvem, i amb un cert regust per allò de que no ha acabat d’anar com voldries, tot i l’esforç de viure’l plàcidament, encara que intensament, hem anat a sopar i fer-la petar. És bo, perquè surt tot allò que no sempre pots dir, et despulles de càrregues que són males companyes de viatge. Ha estat el pròleg de les vacances que tots necessitem.
Divendres a Mataró tot es paralitza, o gairebé tot, i això també em repercuteix. Comencen unes setmanes amb més hores de dedicació a la vila i a la família, unes setmanes que hauran de servir per encarar amb força i nous projectes un nou curs que hi serem més aviat del que ens pensem.