Si és anticonstitucional, en lloc de fer tants escarafalls, modifiquem la Constitució i que a partir d'ara els habitants dels diferents estats i nacionalitats puguin exercir el seu dret a manifestar la seva identitat. No vull pas dir que sigui senzill, però sí que crec que ens compliquem més la vida del que caldria. Per què no anem a buscar el sentit comú i ens deixem de tants romansos sobre identitats, estats i nacionalitats, amb tots els ismes corresponents? No vulguem fer protagonista al sentiment nacional i anem a ser més pragmàtics i resolutius.
Què passa amb el finançament dels ajuntaments? Caldrà reivindicar el nostre sentiment localista per exigir els diners que ens cal per avançar com a poble? Per què l'administració pública no és única? Per què aquesta redistribució de competències tan irracional que no ajuda gens a avançar de manera eficient?
Quin problema hi ha que jo digui en veu alta que sóc català i que això és el que em mou? Vol dir necessàriament que deixo de sentir-me espanyol o europeu? quin paper juga el meu sentiment d'arenyenc d'adpoció o vigatà de naixement? entren en contradicció amb la meva catalanitat?
El problema és competencial, i de no haver volgut optar pel model d'administració única. Per què hi ha d'haver un representant del govern de Madrid, a Catalunya, si nosaltres tenim el govern de la Generalitat? No és el meu president Montilla un representant de l'Estat? Si no es considera així, per què tants esglais quan algú sent a parlar d'independència, o simplement dret d'autodeterminació? Si ens fan triar entre un o l'altre, per què no ens deixen decidir-ho en referèndum? Per què fa por el referèndum?
El Parlament basc ha votat a favor de la consulta sobiranista que ha presentat el president del seu govern. Per què es bateja d'electoralista? és perquè no té possibilitats constitucionals de reeixir? Per què no canviem la Constituciona i d'aquesta manera deixarà de ser electoralista?
Reflexionem i veurem que amb sentit comú aniríem tots millor. Això si, no es deixem motivar només pels sentiments, sinó que actuem com a membres d'una societat, on som diversos i no tots ens ho passem de la mateixa manera, ni tots pensem igual. Sentit comú i deixar fer.
Què passa amb el finançament dels ajuntaments? Caldrà reivindicar el nostre sentiment localista per exigir els diners que ens cal per avançar com a poble? Per què l'administració pública no és única? Per què aquesta redistribució de competències tan irracional que no ajuda gens a avançar de manera eficient?
Quin problema hi ha que jo digui en veu alta que sóc català i que això és el que em mou? Vol dir necessàriament que deixo de sentir-me espanyol o europeu? quin paper juga el meu sentiment d'arenyenc d'adpoció o vigatà de naixement? entren en contradicció amb la meva catalanitat?
El problema és competencial, i de no haver volgut optar pel model d'administració única. Per què hi ha d'haver un representant del govern de Madrid, a Catalunya, si nosaltres tenim el govern de la Generalitat? No és el meu president Montilla un representant de l'Estat? Si no es considera així, per què tants esglais quan algú sent a parlar d'independència, o simplement dret d'autodeterminació? Si ens fan triar entre un o l'altre, per què no ens deixen decidir-ho en referèndum? Per què fa por el referèndum?
El Parlament basc ha votat a favor de la consulta sobiranista que ha presentat el president del seu govern. Per què es bateja d'electoralista? és perquè no té possibilitats constitucionals de reeixir? Per què no canviem la Constituciona i d'aquesta manera deixarà de ser electoralista?
Reflexionem i veurem que amb sentit comú aniríem tots millor. Això si, no es deixem motivar només pels sentiments, sinó que actuem com a membres d'una societat, on som diversos i no tots ens ho passem de la mateixa manera, ni tots pensem igual. Sentit comú i deixar fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada