Avui és d'aquells dies que et sents impotent, trist i amb ràbia, en comprovar que la justícia està missing en una part del planeta, i tots els altres ens ho mirem sense saber què fer, ni actuar, i encara el que és més trist, amb estats i persones que encara defensa la injustícia que pateix un poble, en aquest els habitants de Zimbabwe.
Si bé és cert que tenim el dret de divertir-nos, i per tant no és criticable que bona part dels espanyols i, per què no, d'europeus, estiguin pendents d'un partit de futbol, és trist que pocs tinguin la mirada posada a Zimbabwe, i encara més que ningú sigui capaç de fer res. Fins i tot m'ha costat trobar la notícia a La Vanguardia digital, com si ja fos una notícia del passat.
La història es repeteix, i la comunitat occidental només té la virtut de queixar-se, però el dictador s'ha fet novament amb el poder, i el que és més trist, utilitzant fraudulent eines democràtiques, i mentre l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, demana la intervenció de la comunitat internacional, encara que sigui per la força, el govern del seu país impedeix que l'ONU declari fraudulents els comicis.
Dic que la història es repeteix perquè no és la primera vegada, ni serà l'última que la comunitat internacional es renta les mans davant d'un cop baix contra la justícia, i sinó mirem què va passar amb el cop d'estat del general Franco, o què li va passar al president Allende, que ja no es va tractar de passivitat sinó de col·laboració per enderrocar-lo.
Fa ràbia tanta hipocresia per part dels nostres governants, que probablement són la viva imatge dels seus representats, que si no es toquen les nostres coses, fem unes simples ganyotes i ens quedem tan tranquils, o com a molt podem arribar a fer la nostra "pataleta", com pot ser aquest escrit, que no arriba més enllà d'unes quantes ments, i m'imagino a les que opinen més o menys el mateix. Serveixi doncs aquest escrit per manifestar la ràbia més profunda per la hipocresia humana que ens presideix.
Si bé és cert que tenim el dret de divertir-nos, i per tant no és criticable que bona part dels espanyols i, per què no, d'europeus, estiguin pendents d'un partit de futbol, és trist que pocs tinguin la mirada posada a Zimbabwe, i encara més que ningú sigui capaç de fer res. Fins i tot m'ha costat trobar la notícia a La Vanguardia digital, com si ja fos una notícia del passat.
La història es repeteix, i la comunitat occidental només té la virtut de queixar-se, però el dictador s'ha fet novament amb el poder, i el que és més trist, utilitzant fraudulent eines democràtiques, i mentre l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, demana la intervenció de la comunitat internacional, encara que sigui per la força, el govern del seu país impedeix que l'ONU declari fraudulents els comicis.
Dic que la història es repeteix perquè no és la primera vegada, ni serà l'última que la comunitat internacional es renta les mans davant d'un cop baix contra la justícia, i sinó mirem què va passar amb el cop d'estat del general Franco, o què li va passar al president Allende, que ja no es va tractar de passivitat sinó de col·laboració per enderrocar-lo.
Fa ràbia tanta hipocresia per part dels nostres governants, que probablement són la viva imatge dels seus representats, que si no es toquen les nostres coses, fem unes simples ganyotes i ens quedem tan tranquils, o com a molt podem arribar a fer la nostra "pataleta", com pot ser aquest escrit, que no arriba més enllà d'unes quantes ments, i m'imagino a les que opinen més o menys el mateix. Serveixi doncs aquest escrit per manifestar la ràbia més profunda per la hipocresia humana que ens presideix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada