Què els sobra als partits polítics i què els falta? Al meu entendre els sobra protagonismes personals i els falta una mica més d'esperit de servei. És evident que no a tot arreu passa el mateix ni en la mateixa mesura, però és força comú observar picabaralles entre companys de partit, que en el fons del tot hi ha poca ideologia i sí moltes ganes d'estar a dalt. Això s'accentua quan les coses no van massa bé, i és per això que aquests dies ho podem comprovar a ERC i al PP, sense que els altres en quedin al marge.
M'agradaria veure més posicionaments ideològics, i enfrontaments per principis, i no pas aquestes lluites perquè la cadira quedi assegurada.
Probablement qui tingui més ressò sigui el PP, pel fet de ser el gran partit de l'oposició, que ha governat i que ho pot tornar a fer, si aconsegueix d'encaixar totes les peces. Entenc també que hi ha posicionaments diferents en matèria de disseny del futur d'Espanya i en idees més o menys conservadores, però si ho centrem a Catalunya, la pugna entre Nebrera, Sirera i Fernández, no hi sé veure res més que una lluita per ocupar el lloc, i poder batre els darrers rècords que no han estat massa satisfactoris.
ERC també està en aquest lloc, i declaracions com les de Carod, avui a la premsa, no ajuden gens a millorar la confiança en el partit, i en els partits en general, que ara com ara són la base de la pràctica democràtica al món occidental, i dels quals ens hem de refiar, tot esperant que deixin un lloc a les persones que no prenen partit, però si ideologia i ganes de canviar la manera de fer política.
M'agradaria veure discussions sobre bases programàtiques, clares i defensades amb prou arguments com per fer-nos prendre partit, i menys desqualificacions entre germans, que al final només podran reeixir si es va plegats. Com a mínim, doncs, que el nostre país no hi surti perdent, i puguem fer el front comú que tant necessitem i que sembla que alguns comencen a veure, i esperem que no provoqui nous enfrontaments interns, com els que es varen mig destapar ahir entre Maragall i Iceta.
M'agradaria veure més posicionaments ideològics, i enfrontaments per principis, i no pas aquestes lluites perquè la cadira quedi assegurada.
Probablement qui tingui més ressò sigui el PP, pel fet de ser el gran partit de l'oposició, que ha governat i que ho pot tornar a fer, si aconsegueix d'encaixar totes les peces. Entenc també que hi ha posicionaments diferents en matèria de disseny del futur d'Espanya i en idees més o menys conservadores, però si ho centrem a Catalunya, la pugna entre Nebrera, Sirera i Fernández, no hi sé veure res més que una lluita per ocupar el lloc, i poder batre els darrers rècords que no han estat massa satisfactoris.
ERC també està en aquest lloc, i declaracions com les de Carod, avui a la premsa, no ajuden gens a millorar la confiança en el partit, i en els partits en general, que ara com ara són la base de la pràctica democràtica al món occidental, i dels quals ens hem de refiar, tot esperant que deixin un lloc a les persones que no prenen partit, però si ideologia i ganes de canviar la manera de fer política.
M'agradaria veure discussions sobre bases programàtiques, clares i defensades amb prou arguments com per fer-nos prendre partit, i menys desqualificacions entre germans, que al final només podran reeixir si es va plegats. Com a mínim, doncs, que el nostre país no hi surti perdent, i puguem fer el front comú que tant necessitem i que sembla que alguns comencen a veure, i esperem que no provoqui nous enfrontaments interns, com els que es varen mig destapar ahir entre Maragall i Iceta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada