A la mort del magistrat

Avui hem conegut la mort del magistrat del Tribunal Constitucional, el senyor Roberto Garcia Calvo, i la notícia s'afegeix al cúmul de paperassa al voltant de l'alt tribunal que ha de decidir sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya. El magistrat tenia un passat molt compromès amb el moviment franquista, i va ser nomenat membre del Tribunal, a proposta del PP. El que l'ha fet més famós, però, ha estat la seva parcialitat sobre l'Estatut de Catalunya, i el fet que el Tribunal en ple acceptés la recusació que sobre ell havia presentat el govern, per tractar la recusació del PP a la llei orgànica del Tribunal.
Parlar ara del magistrat, arran de la seva mort, no ha de servir per carregar-li totes les culpes, perquè si hi ha culpables aquests són els partits polítics majoritaris que han estat incapaços de resoldre els temes pendents del Tribunal Constitucional, d'aconseguir consensuar un relleu que hi ha pendent des de fa temps.
Aquests dies també es parla molt dels efectes que pot produir segons quina sigui la sentència sobre l'Estatut, i no sé si això és fruit de la por a que es retalli de manera substancial, o bé és una manera de pressionar el Tribunal Constitucional perquè la seva decisió sigui el més favorable possible a l'Estatut.
Ho deia Miquel Roca Junyent, i jo me'n feia ressò l'altre dia, i ho diu Artur Mas, posant en dubte la seva legitimitat moral, precisament per les lluites entre PSOE i PP. El que és cert és que les persones que vàrem votar a favor, i fins i tot en contra, de l'Estatut, que ha estat recusat pel PP i també pel "defensor del pueblo", entre altres, no voldríem que se'ns retallés ni un borrall, perquè entenem que ja ens el varen retallar quan va passar pel Congrés espanyol.
No sé si la mort del magistrat farà canviar l'actitud dels partits majoritaris, però seria bo que aprofitant l'avinentesa, es decidissin a fer el pas, i es pogués nomenar una nova composició del Tribunal Constitucional.