És el model d'estat unitari no centralista, on els estats membres hi participen a través del Senat. Així ho definia Juan José López Burniol, a la conferència que ha tingut lloc aquest vespre a Argentona, organitzada per l'agrupació territorial del Maresme de Ciutadans pel Canvi.
Us haig dir que m'ha interessat molt, tot i que hi anava preocupat per haver hagut de sortir abans d'hora d'un acte programat a Arenys de Mar, dins el Pla de Formació Local, que organitzem des de la regidoria de Participació Ciutadana, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
López Burniol ha començat diferenciant tres models d'estat democràtics: el piramidal, definit com a estat unitari i centralista; el federal, com a estat unitari no centralista, i la confederació, com conjunt d'estats sobirans que pacten compartir alguns elements.
Del model piramidal ha parlat de França com a exemple fidel, que varen ser capaços d'unificar el sistema polític i també el judicial, cosa que Espanya va intentar, però no se'n va sortir. Ha afegit que França va unificar el dret i en canvi a Espanya, Catalunya ha pogut conservar el seu propi dret, que segons López Burniol, va constituir, durant els segles XVIII i XIX el fet diferencial, més que no pas la llengua.
Espanya, segons el conferenciant, no ha estat mai ni serà un estat piramidal, i això s'ha d'explicar als del centre. Això ens deixa en el dilema de decidir entre les altres dues opcions de model d'estat. Precisament quan parlem de negociació bilateral, diu López Burniol que estem parlant d'una visió confederal, i això segons ell no es donarà mai, perquè sempre, tot el que obtingui Catalunya ho voldran els altres.
El model de confederació ha existit al llarg de la història (EUA, Suïssa, Austria-Hongria), però en aquests moments només existeix la russa, i totes les altres s'han convertit en models federals. Segons López Burniol, el model espanyol només pot ser el federal, a no ser que s'aconsegueixi la independència. En el model federal, cada estat té les seves competències, i l'estat unitari manté les pròpies en què els estats hi participen a través del Senat, la institució que esdevé clau per al funcionament federal de l'estat, on s'han de ratificar les lleis i les institucions de l'estat; un model on les decisions de l'estat central vinculen els estats de la federació.
Us llenço unes quantes afirmacions del conferenciant, perquè hi reflexioneu:
- A Espanya cada vegada que hi ha democràcia es planteja el tema territorial.
- La bilateralitat de l'Estatut no s'aplicarà mai.
- L'estat de les autonomies no ha servit per a l'encaix de Catalunya, però ha servit pel desenvolupament de l'estat. S'han rebut molts diners d'Europa que han gestionat les autonomies.
- La dialèctica no serà dreta-esquerra sinó centre-perifèria.
- Qui portarà a l'estat federal serà la dreta, com també va ser la dreta qui es va carregar l'exèrcit (supressió del servei militar obligatori).
- La dreta no és nacionalista sinó el que protegeix són els seus interessos. Quan perd la dreta es pregunta com pot haver passat.
- Espanya comença a prescindir de Catalunya. Es projecta al Mediterrà a través de València, i a França a través d'Aragó.
- Catalunya es podria trobar sola i fora de joc.
Totes aquestes afirmacions les ha il·lustrat de manera molt didàctica, clara i contundent. M'ha sorprès quan parlava de les aliances de Rajoy i la perifèria, com a contrapoder al centralisme d'Esperanza Aguirre i el seu equip, i sobretot la reflexió de la distribució del vot entre dreta i esquerra, entre PP i PSOE. En aquest sentit, López Burniol ha dit que al PSOE a banda de Catalunya i el País Basc, només li queda l'Espanya rural, el que queda de la classe obrera i els intel·lectuals d'esquerra, que tots plegats no són pocs, mentre que les poblacions més grans de vint mil habitants, capitals de província, la classe mitja... són votants del PP.
Se'm fa difícil fer un resum breu i explícit de tot el que s'ha dit, i l'he convertit en una pluja d'idees, afirmacions i manifestacions de Juan José López Burniol, en la seva xerrada d'aquest vespre a Argentona. M'ha agradat, però m'ha posat una mica la por al cos. A ell l'he vist molt optimista.
Us haig dir que m'ha interessat molt, tot i que hi anava preocupat per haver hagut de sortir abans d'hora d'un acte programat a Arenys de Mar, dins el Pla de Formació Local, que organitzem des de la regidoria de Participació Ciutadana, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
López Burniol ha començat diferenciant tres models d'estat democràtics: el piramidal, definit com a estat unitari i centralista; el federal, com a estat unitari no centralista, i la confederació, com conjunt d'estats sobirans que pacten compartir alguns elements.
Del model piramidal ha parlat de França com a exemple fidel, que varen ser capaços d'unificar el sistema polític i també el judicial, cosa que Espanya va intentar, però no se'n va sortir. Ha afegit que França va unificar el dret i en canvi a Espanya, Catalunya ha pogut conservar el seu propi dret, que segons López Burniol, va constituir, durant els segles XVIII i XIX el fet diferencial, més que no pas la llengua.
Espanya, segons el conferenciant, no ha estat mai ni serà un estat piramidal, i això s'ha d'explicar als del centre. Això ens deixa en el dilema de decidir entre les altres dues opcions de model d'estat. Precisament quan parlem de negociació bilateral, diu López Burniol que estem parlant d'una visió confederal, i això segons ell no es donarà mai, perquè sempre, tot el que obtingui Catalunya ho voldran els altres.
El model de confederació ha existit al llarg de la història (EUA, Suïssa, Austria-Hongria), però en aquests moments només existeix la russa, i totes les altres s'han convertit en models federals. Segons López Burniol, el model espanyol només pot ser el federal, a no ser que s'aconsegueixi la independència. En el model federal, cada estat té les seves competències, i l'estat unitari manté les pròpies en què els estats hi participen a través del Senat, la institució que esdevé clau per al funcionament federal de l'estat, on s'han de ratificar les lleis i les institucions de l'estat; un model on les decisions de l'estat central vinculen els estats de la federació.
Us llenço unes quantes afirmacions del conferenciant, perquè hi reflexioneu:
- A Espanya cada vegada que hi ha democràcia es planteja el tema territorial.
- La bilateralitat de l'Estatut no s'aplicarà mai.
- L'estat de les autonomies no ha servit per a l'encaix de Catalunya, però ha servit pel desenvolupament de l'estat. S'han rebut molts diners d'Europa que han gestionat les autonomies.
- La dialèctica no serà dreta-esquerra sinó centre-perifèria.
- Qui portarà a l'estat federal serà la dreta, com també va ser la dreta qui es va carregar l'exèrcit (supressió del servei militar obligatori).
- La dreta no és nacionalista sinó el que protegeix són els seus interessos. Quan perd la dreta es pregunta com pot haver passat.
- Espanya comença a prescindir de Catalunya. Es projecta al Mediterrà a través de València, i a França a través d'Aragó.
- Catalunya es podria trobar sola i fora de joc.
Totes aquestes afirmacions les ha il·lustrat de manera molt didàctica, clara i contundent. M'ha sorprès quan parlava de les aliances de Rajoy i la perifèria, com a contrapoder al centralisme d'Esperanza Aguirre i el seu equip, i sobretot la reflexió de la distribució del vot entre dreta i esquerra, entre PP i PSOE. En aquest sentit, López Burniol ha dit que al PSOE a banda de Catalunya i el País Basc, només li queda l'Espanya rural, el que queda de la classe obrera i els intel·lectuals d'esquerra, que tots plegats no són pocs, mentre que les poblacions més grans de vint mil habitants, capitals de província, la classe mitja... són votants del PP.
Se'm fa difícil fer un resum breu i explícit de tot el que s'ha dit, i l'he convertit en una pluja d'idees, afirmacions i manifestacions de Juan José López Burniol, en la seva xerrada d'aquest vespre a Argentona. M'ha agradat, però m'ha posat una mica la por al cos. A ell l'he vist molt optimista.
Xavier Febrer:
ResponEliminaYo no participaré nunca de su ideologia, ni la respetaré. Per la acataré.
Su voz, para mi, es algo mas que un sinmple post. Es la manifestación viva de que el catalanismo político en el PSC existe.
Sé que debe ser muy duro predicar su catalanismo ante tanto españolismo.
Gràcies.
Devolució Constitucions Catalanes.
Xavier, com deia un professor meu, el federalisme és com un matrimoni, si els dos no se'l creuen, no funciona. I efectivament a Espanya el federalisme no li interessa. Quan la història avanci, es recordarà el "federalisme" del PSOE (potser també el del PSC) com un dels enganys més grans en la curta història democràtica. però el federalisme tampoc és el manà de tots els mals. De fet, el federalisme en contextos plurinacionals ha funcionat molt poques vegades a la història, per tant, fet que els federalistes a l'Estat espanyol obliden sovint...
ResponEliminaSalut i endavant amb el bloc.
Toni Rodon