Urgències

Sortosament, i toquem fusta, la nostra família no ha sovintejat massa els hospitals, però això no vol dir que no ens hi haguem passat algunes estones; aquest vespre podríem batre algun récord, segons pot semblar fent una ullada general a la sala de recepció.
Més aviat ho hagués dit; acaben de cridar a l'Ignasi.
Només li han fet quatre preguntes, per fer-li la fitxa... Tornem a sortir i ens trobem a uns coneguts d'Arenys que també han vingut a Mataró, a urgències.
A la sala, hem coincidit amb una família de raça gitana, multitudinària, impossible de comptar: vint-i-cinc, trenta... Ells ja marxaven i han deixat rastre: molta feina per al servei de la neteja.
Una sala d'espera del servei d'urgències convida a la lectura, i al diari veig la notícia de la dimissió del governador de New York, per escàndol sexual. No els acabo d'entendre; una societat més preocupada pel sexe que per les armes, però amb uns polítics força propensos als escàndols sexuals.
No sé trobar la notícia de les dimissions de Zaplana i Acebes. Deuran sortir a la premsa de demà. Sí que parla de les desavinences Carod-Puigcercós, i dels problemes que tindrà Zapatero per aconseguir ser nomenat president a la primera volta (diuen que és qüestió del PSC que no veu bé un pacte estable del PSOE amb CIU).
Ah! i el Constitucional deixa fora als anomenats jutges conservadors i equilibra les forces.
I la nit dóna per més, però jo ho deixo aquí. Han passat a netejar les restes del tsunami. Continuem esperant. Bona nit.