Ho diu Putin, no pas jo. Ho diu un president que s'ho ha muntat bé per continuar al poder en forma de primer ministre, que amb ell, tindrà més força que el seu substitut a la presidència. Ho diu una persona a qui se li moren assassinats molts que li fan nosa. Ho diu una persona amb qui el procés electoral no mereix cap mica de garantia, per als observadors occidentals...
Si Putin diu que és immoral, a quina classe de moralitat es refereix? Al nostre país, qui ens ho diria seria el cardenal Rouco, però tampoc ho prendríem massa en consideració.
Quan arribem a jutjar les decisions de la majoria de la població amb el nivell de moralitat, és que no anem bé. Sota el nom de moral s'hi fica tot, i s'interpreta com es vol. Però Putin no només diu que la independència de Kosovo és immoral, sinó que també la considera il·legal. Tampoc no sabem com definir la legalitat i la il·legalitat. Qui ho determina?
Sempre he pensat que no hi ha ningú imprescindible, i quan algú s'hi considera, arribo a la conclusió que, o bé és un il·lús, i per tant perillós, o bé és un cregut prepotent, i per tant igualment perillós. A Putin difícilment el col·locaria al grup dels il·lusos; la seva trajectòria no el configura precisament com a persona il·lusa. Ell s'ha cregut imprescindible i és per això que farà el relleu de president a primer ministre. Ho farà gràcies als resultats electorals... uns resultats de les eleccions que no van merèixer cap garantia d'haver-se fet legalment.
Quan es parla d'independència no es posa el mateix èmfasi en funció de la proximitat o la implicació. Només cal repassar l'hemeroteca amb totes les declaracions dels diferents polítics i comparar què han dit aquí i allà. A casa nostra ho sabem prou bé, perquè hi ha qui ha defensat la independència d'estats allunyats, però en cap moment se'ls ha passat pel cap defensar la nostra.
Tot plegat no deixa de ser un món hipòcrita, on tothom jutja i parla per defensar els seus interessos, però no s'adona que a la llarga arriben les contradiccions, i un mateix s'oblida d'allò que en altres circumstàncies ha valorat de manera diferent, perquè tot és superficial, de façana... un es troba la immoralitat de Kosovo? i la moral de Putin?
Avui m'explicaven d'un grup de persones que anaven tots sempre d'acord; no hi havia cap fractura, cap esquerda que fes témer la discussió, la ruptura. Era admirable, un exemple a seguir, i calia investigar com ho aconseguien... va ser fàcil descobrir que només era un, que tots els altres feien només allò que un deia i deixava fer. Era fàcil entendre que tot semblés uniforme i tranquil, perquè no hi havia conflicte. El projecte va fracassar, i després es va descobrir tot el que hi havia: res, només façana, ni imaginació ni creació. Ningú és imprescindible.
Si Putin diu que és immoral, a quina classe de moralitat es refereix? Al nostre país, qui ens ho diria seria el cardenal Rouco, però tampoc ho prendríem massa en consideració.
Quan arribem a jutjar les decisions de la majoria de la població amb el nivell de moralitat, és que no anem bé. Sota el nom de moral s'hi fica tot, i s'interpreta com es vol. Però Putin no només diu que la independència de Kosovo és immoral, sinó que també la considera il·legal. Tampoc no sabem com definir la legalitat i la il·legalitat. Qui ho determina?
Sempre he pensat que no hi ha ningú imprescindible, i quan algú s'hi considera, arribo a la conclusió que, o bé és un il·lús, i per tant perillós, o bé és un cregut prepotent, i per tant igualment perillós. A Putin difícilment el col·locaria al grup dels il·lusos; la seva trajectòria no el configura precisament com a persona il·lusa. Ell s'ha cregut imprescindible i és per això que farà el relleu de president a primer ministre. Ho farà gràcies als resultats electorals... uns resultats de les eleccions que no van merèixer cap garantia d'haver-se fet legalment.
Quan es parla d'independència no es posa el mateix èmfasi en funció de la proximitat o la implicació. Només cal repassar l'hemeroteca amb totes les declaracions dels diferents polítics i comparar què han dit aquí i allà. A casa nostra ho sabem prou bé, perquè hi ha qui ha defensat la independència d'estats allunyats, però en cap moment se'ls ha passat pel cap defensar la nostra.
Tot plegat no deixa de ser un món hipòcrita, on tothom jutja i parla per defensar els seus interessos, però no s'adona que a la llarga arriben les contradiccions, i un mateix s'oblida d'allò que en altres circumstàncies ha valorat de manera diferent, perquè tot és superficial, de façana... un es troba la immoralitat de Kosovo? i la moral de Putin?
Avui m'explicaven d'un grup de persones que anaven tots sempre d'acord; no hi havia cap fractura, cap esquerda que fes témer la discussió, la ruptura. Era admirable, un exemple a seguir, i calia investigar com ho aconseguien... va ser fàcil descobrir que només era un, que tots els altres feien només allò que un deia i deixava fer. Era fàcil entendre que tot semblés uniforme i tranquil, perquè no hi havia conflicte. El projecte va fracassar, i després es va descobrir tot el que hi havia: res, només façana, ni imaginació ni creació. Ningú és imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada