Em comenten, jo no ho he escoltat, que avui a Ràdio Arenys, al programa El dominical, el grup municipal de CIU s’ha esplaiat dient pestes de la majoria dels regidors i regidores del govern, i de mi especialment.
Els arenyencs que seguiu la política local ja sabeu que el senyor Rubirola no m’aprecia gens i aprofita qualsevol ocasió per dir pestes de mi. Avui, sembla ser que m’acusava de falta de respecte, de riure’m d’ell durant els plens. No sé si és cert, perquè ja he dit que no he escoltat el programa. L’altre dia, des d’un altre grup municipal, es deia que m’havien tapat la boca i no em deixaven parlar.
No entraré en el seu joc. Sé que em llegeix el bloc, però jo no l’escolto a la ràdio, com tampoc acostumo a escoltar les altres intervencions, ni tan sols la dels grups municipals amb qui conformem el govern municipal.
Entenc que ha de ser molt dur ser a l’oposició havent estat vuit anys alcalde d’Arenys. La política és dura i només ho sap aquell que la pateix. No es pot fer sempre el que un voldria, i quan no es governa, encara menys.
Em sap greu que es caigui en temes personals, i jo, encara que asseguri el contrari i m’acusi del mateix, mai he considerat la meva discrepància amb el senyor Rubirola, com una cosa personal. Tinc prou motius per defensar que el seu govern no ha estat excel·lent, i que una vegada he entrat a l’Ajuntament, m’he adonat de moltes mancances que, des del primer dia estic intentant de resoldre. Jo també cometré errors i deixaré per resoldre temes importants, i per això mereixeré ser criticat.
M’entristeix pensar que aquesta situació pot durar tot el mandat, perquè jo només he entrat a l’Ajuntament, per dedicar quatre anys de la meva vida, del meu temps lliure, per servir Arenys, d’acord amb els principis que sempre he defensat. No ho he fet per lluïment ni per cap tipus de reconeixement i el pes important del meu treball és de portes endins més que enfora, però una tasca que espero doni fruits i esdevingui un punt d’inflexió en la manera de gestionar l’administració municipal, no només per mèrit personal, sinó per l’esforç de totes les persones que ens hi hem posat a treballar, polítics i treballadors municipals.
Aquesta carta oberta, escrita al meu bloc no pretén atiar la flama de la discòrdia, sinó procurar tancar una etapa de mal record, per obrir-ne una altra de més positiva. Jo sempre hi estaré disposat.
Els arenyencs que seguiu la política local ja sabeu que el senyor Rubirola no m’aprecia gens i aprofita qualsevol ocasió per dir pestes de mi. Avui, sembla ser que m’acusava de falta de respecte, de riure’m d’ell durant els plens. No sé si és cert, perquè ja he dit que no he escoltat el programa. L’altre dia, des d’un altre grup municipal, es deia que m’havien tapat la boca i no em deixaven parlar.
No entraré en el seu joc. Sé que em llegeix el bloc, però jo no l’escolto a la ràdio, com tampoc acostumo a escoltar les altres intervencions, ni tan sols la dels grups municipals amb qui conformem el govern municipal.
Entenc que ha de ser molt dur ser a l’oposició havent estat vuit anys alcalde d’Arenys. La política és dura i només ho sap aquell que la pateix. No es pot fer sempre el que un voldria, i quan no es governa, encara menys.
Em sap greu que es caigui en temes personals, i jo, encara que asseguri el contrari i m’acusi del mateix, mai he considerat la meva discrepància amb el senyor Rubirola, com una cosa personal. Tinc prou motius per defensar que el seu govern no ha estat excel·lent, i que una vegada he entrat a l’Ajuntament, m’he adonat de moltes mancances que, des del primer dia estic intentant de resoldre. Jo també cometré errors i deixaré per resoldre temes importants, i per això mereixeré ser criticat.
M’entristeix pensar que aquesta situació pot durar tot el mandat, perquè jo només he entrat a l’Ajuntament, per dedicar quatre anys de la meva vida, del meu temps lliure, per servir Arenys, d’acord amb els principis que sempre he defensat. No ho he fet per lluïment ni per cap tipus de reconeixement i el pes important del meu treball és de portes endins més que enfora, però una tasca que espero doni fruits i esdevingui un punt d’inflexió en la manera de gestionar l’administració municipal, no només per mèrit personal, sinó per l’esforç de totes les persones que ens hi hem posat a treballar, polítics i treballadors municipals.
Aquesta carta oberta, escrita al meu bloc no pretén atiar la flama de la discòrdia, sinó procurar tancar una etapa de mal record, per obrir-ne una altra de més positiva. Jo sempre hi estaré disposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada