Llegir, escoltar, observar... són unes facultats molt importants de la persona, que no sempre sabem valorar. És interessant doncs, que de tant en tant fem una aturada i ens hi fixem.
Descobreixes moltes coses, molts pensaments, moltes persones, moltes virtuts, també defectes. Aprecies actituds, intencionalitats, pors, orgulls, desitjos. T'adones de rancors disfressats, gratituds amagades. Palpes la innocència, la tendresa, però també la supèrbia, l'engany, la traïció, les mitges veritats, i les mentides.
No necessites massa espai ni temps, es tracta d'observar, escoltar, llegir... i llavors penses quan fàcilment caus en els mateixos paranys i no saps adonar-te'n a temps. Et sembla que tens tota la raó i observes que als altres també els hi passa. I et preguntes atemorit, si tot allò és verídic, si hi ha tanta tinya al món capaç de provocar actituds tan poc nobles, interessades, i vergonyants.
És la història del poble, del país, del món... una història que es repeteix i no per això s'és capaç de preveure i evitar tornar-hi caure. N'hi ha que són uns experts i espavilats per tirar l'aigua al seu molí; d'altres es deixen portar per la brisa enverinada; uns pocs es resisteixen, sense massa reserves i suport, però la vida continua i uns i altres han de sortir de l'atzucac que a voltes construïm inconscientment, ja que no podem aturar-nos si no volem llançar la tovallola i deixar que el corrent ens mani, difícilment a bon port.
Imagineu-vos que en lloc de tripijocs, picabaralles i ressentiments estiguéssim parlant de centenars de persones mortes, víctimes de la injustícia, de les ànsies de poder d'uns quants... oi que seria horrorós? doncs això passa a Kènia, al Pakistan... i a molts altres llocs que no en parlen els diaris, però no per això deixen d'existir. Aquesta és la maldat humana que pretenem ignorar, però és real i castiga els humils. Davant d'això, el que ens passa no té cap mica d'importància. Som uns privilegiats que ens queixem per no avorrir-nos.
Simplement llegir, escoltar, observar... per després posar-nos a treballar.
Descobreixes moltes coses, molts pensaments, moltes persones, moltes virtuts, també defectes. Aprecies actituds, intencionalitats, pors, orgulls, desitjos. T'adones de rancors disfressats, gratituds amagades. Palpes la innocència, la tendresa, però també la supèrbia, l'engany, la traïció, les mitges veritats, i les mentides.
No necessites massa espai ni temps, es tracta d'observar, escoltar, llegir... i llavors penses quan fàcilment caus en els mateixos paranys i no saps adonar-te'n a temps. Et sembla que tens tota la raó i observes que als altres també els hi passa. I et preguntes atemorit, si tot allò és verídic, si hi ha tanta tinya al món capaç de provocar actituds tan poc nobles, interessades, i vergonyants.
És la història del poble, del país, del món... una història que es repeteix i no per això s'és capaç de preveure i evitar tornar-hi caure. N'hi ha que són uns experts i espavilats per tirar l'aigua al seu molí; d'altres es deixen portar per la brisa enverinada; uns pocs es resisteixen, sense massa reserves i suport, però la vida continua i uns i altres han de sortir de l'atzucac que a voltes construïm inconscientment, ja que no podem aturar-nos si no volem llançar la tovallola i deixar que el corrent ens mani, difícilment a bon port.
Imagineu-vos que en lloc de tripijocs, picabaralles i ressentiments estiguéssim parlant de centenars de persones mortes, víctimes de la injustícia, de les ànsies de poder d'uns quants... oi que seria horrorós? doncs això passa a Kènia, al Pakistan... i a molts altres llocs que no en parlen els diaris, però no per això deixen d'existir. Aquesta és la maldat humana que pretenem ignorar, però és real i castiga els humils. Davant d'això, el que ens passa no té cap mica d'importància. Som uns privilegiats que ens queixem per no avorrir-nos.
Simplement llegir, escoltar, observar... per després posar-nos a treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada