Més sobre el laïcisme

Ho deia avui el diputat Francisco Garrido de la formació Els Verds: "Hi ha un sector de l'Església que suposa un perill per a la democràcia, talment com el fonamentalisme islàmic". Segons informava l'esmentat diputat, la seva formació demanarà per Llei que Espanya es converteixi en un estat laic separat de l'Església catòlica i es trenqui el Concordat amb la Santa Seu.
Les declaracions venien a tomb per les paraules que alguns dels bisbes més conservadors varen pronunciar a la manifestació de Madrid en defensa de la família.
Aquests dies hi ha hagut moltes reaccions de persones que es consideren membres de l'església catòlica, però que no combreguen amb les idees i expressions de bona part de la jerarquia eclesiàstica actual. A casa nostra, sense ser res de l'altre món, com a mínim es mantenen una mica les formes, i no s'arriba als nivells de València o Madrid, casualment governats pel Partit Popular. La crítica rebuda per prendre partit, no és gratuïta, sinó que hi ha prou elements que la sostenen. Podríem dir que és anar a favor de l'opció més fàcil, encara que es pugui considerar hipòcrita, però manté les formes més amables amb el conservadorisme que els impregna.
Del laïcisme fa molts anys que se'n parla, però a la pràctica consisteix més en una opció personal i no tant social. És per això que quan l'entorn és menys propici, el laïcisme esdevé el dimoni a batre, i aquest dimoni concentra totes les mirades esbiaixant la realitat, per interès de qui està al darrera.
No sé si l'afirmació del diputat, amb què iniciava aquest escrit, s'ajusta a la realitat, però estic d'acord amb ell que sentir segons quines afirmacions posen en dubte la intencionalitat de qui les pronuncia. No sé si serà fanatisme religiós, o interessos polítics disfressats en la religiositat manifestada diumenge a Madrid. No sé si és comparable amb el fanatisme islàmic, però els efectes poden ser nocius per a la convivència que volem per a la nostra societat.