No hi ha dia que no surti algun il·luminat que, confonent la gimnàstica amb la magnèsia, intenta cridar l'atenció, sense adonar-se que un mateix es ridiculitza. Perquè tampoc podem confondre la crítica i opinió, amb una olla de grills que tot s'hi val a qualsevol preu. Ho escrivia fa uns dies i ho repeteixo, perquè hi crec fermament: la nostra societat no és crítica sinó cridanera. Si viviu al dia sabreu de què parlo, i sinó no val la pena perdre-hi ni cinc minuts.
M'interessa, però, la predisposició de la gent per fer pinya per aconseguir bons projectes - em refereixo a projectes de futur i que afecten la comunitat, és a dir, públics i no a temes particulars. És bo perquè és la millor manera de viure al dia i conèixer què es cou al teu voltant, que t'afecta com a vilatà i que hi pots dir la teva. A vegades és en forma de projectes; d'altres en audiències, i uns altres a partir del treball periòdic i constant. A mi m'agrada aquest tercer grup, però no s'improvisa, sinó que s'ha de crear l'estructura i saber-la mantenir i dinamitzar.
Aquests dies es fa difícil perquè vivim una època pre-electoral, en què tot plegat és confús, ja sigui pel grapat de promeses que uns i altres prediquen, i també per les expectatives que es dibuixen, de signe diferent, i que desdibuixen la realitat. Malgrat tot, hem de fer l'esforç d'ignorar-ho, ja que el nostre país viu massa pendent de les convocatòries d'eleccions i poc del treball dels respectius governs.
A Arenys, durant un mes podrem expressar quines petites obres volem que es portin a terme a la nostra vila. Desconec la resposta que tindrem i el nombre de propostes que recollirem, però del resultat en podrem treure moltes conseqüències. En primer lloc veurem si els vilatans tenim clar el bé comú, l'espai públic, i el sabem diferenciar del privat. Per l'altra, podrem conèixer totes aquelles necessitats que no sempre es veuen des de la casa de la vila.
El més important de tot, però, serà el treball que farem paral·lelament, per analitzar quins són els models més encertats, i de quins àmbits, per poder eixamplar la pràctica participativa a la nostra vila. L'objectiu és ben clar: el compromís del vilatà respecte a la vila, no és cosa d'un dia cada quatre anys, sinó de cada dia durant aquests quatre anys. I si el vilatà és responsable, també té drets, i aquests han d'aflorar.
M'interessa, però, la predisposició de la gent per fer pinya per aconseguir bons projectes - em refereixo a projectes de futur i que afecten la comunitat, és a dir, públics i no a temes particulars. És bo perquè és la millor manera de viure al dia i conèixer què es cou al teu voltant, que t'afecta com a vilatà i que hi pots dir la teva. A vegades és en forma de projectes; d'altres en audiències, i uns altres a partir del treball periòdic i constant. A mi m'agrada aquest tercer grup, però no s'improvisa, sinó que s'ha de crear l'estructura i saber-la mantenir i dinamitzar.
Aquests dies es fa difícil perquè vivim una època pre-electoral, en què tot plegat és confús, ja sigui pel grapat de promeses que uns i altres prediquen, i també per les expectatives que es dibuixen, de signe diferent, i que desdibuixen la realitat. Malgrat tot, hem de fer l'esforç d'ignorar-ho, ja que el nostre país viu massa pendent de les convocatòries d'eleccions i poc del treball dels respectius governs.
A Arenys, durant un mes podrem expressar quines petites obres volem que es portin a terme a la nostra vila. Desconec la resposta que tindrem i el nombre de propostes que recollirem, però del resultat en podrem treure moltes conseqüències. En primer lloc veurem si els vilatans tenim clar el bé comú, l'espai públic, i el sabem diferenciar del privat. Per l'altra, podrem conèixer totes aquelles necessitats que no sempre es veuen des de la casa de la vila.
El més important de tot, però, serà el treball que farem paral·lelament, per analitzar quins són els models més encertats, i de quins àmbits, per poder eixamplar la pràctica participativa a la nostra vila. L'objectiu és ben clar: el compromís del vilatà respecte a la vila, no és cosa d'un dia cada quatre anys, sinó de cada dia durant aquests quatre anys. I si el vilatà és responsable, també té drets, i aquests han d'aflorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada