Nadal al Geriàtric

Avui és Nadal, a casa, al carrer, amb els pares, amb els amics... també ho és a la feina, donant servei als altres... i ho és a l'Asil, a l'Hospital, a la Residència... al Geriàtric.
Aquest matí visitàvem els nostres avis i àvies del Geriàtric i conversàvem amb les persones que les atenien. Elles passarien el Nadal amb les persones per a qui treballen, els avis i àvies que després d'anys de vida familiar, de treball, han trobat en el Geriàtric la seva nova casa, els seus nous amics amb qui compartir records, enyorances, alegries i també tristeses.
També és Nadal al Geriàtric, i de ben segur que el veritable sentit del Nadal hi és més present que no pas portes en fora, on el Nadal s'ha desvirtuat i l'hem convertit en una excusa per consumir i festejar, oblidant precisament avui, les persones amb qui hauríem de pensar més que cap altre dia.
La visita al Geriàtric ha servit de toc d'atenció, per adonar-nos que una quarantena d'avis i àvies arenyenques conviuen dia rere dia, amb les seves limitacions de mobilitat, de recursos, però amb un passat ple d'experiències i de vida, rebent l'estima, el servei i l'ajuda del personal del Geriàtric, també en dies assenyalats com el Nadal.
Ha servit també per valorar persones visitadores que dediquen unes hores del seu temps lliure per treure el cap al Geriàtric, o a la Residència, l'Asil... i conversar amb els residents, fent-los veure que des de fora també hi ha gent que els recorda i pensa en ells.
M'ha quedat gravat l'orgull i satisfacció d'una àvia que ens comentava que avui sortiria per anar a dinar a casa del "noi", i demà ho faria a casa de la "noia". No tots els avis ni àvies tenien un familiar que els aniria a buscar per compartir la taula el dia de Nadal, però allà hi havia les seves infermeres i cuidadores que no els deixarien entristir, perquè és Nadal, i cantarien les nadales de tota la vida, i menjarien sopa de galets i carn d'olla, el menjar típic de Nadal.
Realment, el veritable sentit del Nadal, avui l'he trobat al Geriàtric.