Ahir el vespre va tenir lloc el tradicional concert de Nadal del Cor l'Aixa, que tal com va fer l'any passat, va estar acompanyat pel cor de nois i noies de l'Escola de Música. Un concert que, tot i no figurar-hi moltes nadales, sí que ens predisposa al Nadal.
El concert dels dos cors el podríem definir de repertori, tot i la inclusió d'alguna peça nova, sobretot pel que fa al cor de nois i noies, i també l'Al·leluia final, una versió de Mervyn Warren del conegut Al·leluia de Haendel. Una versió interessant, que li faltava un parell d'assaigs i més confiança per part dels cantaires, que estaven molt pendents de la partitura.
No cal dir que el Cor l'Aixa té un bon grapat de fidels seguidors que acudeixen a totes les convocatòries, com també passa amb el cor de nois i noies de l'escola, en aquest cas amb els parents més directes. Tot això va fer que s'omplís l'església dels frares caputxins, de bat a bat, i ens delectéssim amb el resultat del seu treball.
Avui, a la Riera, en parlava amb un cantaire "de la competència", tal com es defenia ell mateix, i que va assistir al concert. Un fet que no li he pogut acabar de dir, perquè m'ho ha impedit una trucada, però que resulta malauradament insòlit. Per què ho dic? doncs perquè normalment els cantaires de diferents corals no acostumen a anar escoltar els concerts dels altres cors, i a vegades ni a cap tipus de concert. El tertulià que m'he trobat a la Riera sí que hi va ser i n'estava molt feliç i content, valorant la qualitat del Cor l'Aixa.
No hi ha dubte que el treball d'en Jordi Lluch és acurat i això es nota a l'hora del concert. La corda dels baixos es manifesta segura, destacant el color de la veu, gràcies en bona part a la recuperació d'un cantaire en relació a l'any passat. Els tenors passen més dificultats, sobretot en els aguts, de la mateixa manera que les sopranos, però el resultat final és bo i el públic ho va saber agrair.
El presentador de l'acte, l'incansable Sixte, excusava el cor de noies de l'Escola i jo lamentava no poder comptar amb elles, atès el bon treball interpretatiu dels concerts que les he pogut escoltar. Tan de bo l'any vinent, i si pot ser abans millor, tinguem l'ocasió de tornar-les a escoltar.
El concert dels dos cors el podríem definir de repertori, tot i la inclusió d'alguna peça nova, sobretot pel que fa al cor de nois i noies, i també l'Al·leluia final, una versió de Mervyn Warren del conegut Al·leluia de Haendel. Una versió interessant, que li faltava un parell d'assaigs i més confiança per part dels cantaires, que estaven molt pendents de la partitura.
No cal dir que el Cor l'Aixa té un bon grapat de fidels seguidors que acudeixen a totes les convocatòries, com també passa amb el cor de nois i noies de l'escola, en aquest cas amb els parents més directes. Tot això va fer que s'omplís l'església dels frares caputxins, de bat a bat, i ens delectéssim amb el resultat del seu treball.
Avui, a la Riera, en parlava amb un cantaire "de la competència", tal com es defenia ell mateix, i que va assistir al concert. Un fet que no li he pogut acabar de dir, perquè m'ho ha impedit una trucada, però que resulta malauradament insòlit. Per què ho dic? doncs perquè normalment els cantaires de diferents corals no acostumen a anar escoltar els concerts dels altres cors, i a vegades ni a cap tipus de concert. El tertulià que m'he trobat a la Riera sí que hi va ser i n'estava molt feliç i content, valorant la qualitat del Cor l'Aixa.
No hi ha dubte que el treball d'en Jordi Lluch és acurat i això es nota a l'hora del concert. La corda dels baixos es manifesta segura, destacant el color de la veu, gràcies en bona part a la recuperació d'un cantaire en relació a l'any passat. Els tenors passen més dificultats, sobretot en els aguts, de la mateixa manera que les sopranos, però el resultat final és bo i el públic ho va saber agrair.
El presentador de l'acte, l'incansable Sixte, excusava el cor de noies de l'Escola i jo lamentava no poder comptar amb elles, atès el bon treball interpretatiu dels concerts que les he pogut escoltar. Tan de bo l'any vinent, i si pot ser abans millor, tinguem l'ocasió de tornar-les a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada