No, no parlaré de la infanta Elena i la seva família, encara que deu ser motiu de molts comentaris, però a mi, això de les monarquies i encara menys els problemes de parella no m'interessen. M'imagino que s'ho deuen estar passant prou malament, i ja hi ha els programes "rosa" o "escombraria" per parlar-ne, i el seu públic per seguir-los.
M'agradaria més parlar d'orgull i d'enveja, que són molt presents en les nostres vides i en alguns casos marquen el tarannà de les persones. Perquè una cosa són atacs o rampells d'enveja o orgull, que fins i tot poden tenir la seva part positiva, i una altra és viure permanentment envejant-ho tot i a tothom, o bé comportant-se de manera prepotent, sense acceptar que els altres també poden tenir raó. Normalment són persones que no reconeixen el fracàs i es rebel·len contra qui els posa en evidència; els insulten per aconseguir estar per sobre, perquè necessiten el reconeixement dels altres; han d'estar sempre al capdamunt i la feina de conjunt no els atrau; estan acostumats a fer sempre el que ells volen, i això d'haver de pactar i consensuar els resulta complicat i gens estimulant.
Segur que tots en coneixem d'aquests i els símptomes són bastant els mateixos. Si no us en ve cap al cap, demà al matí sortiu a donar el vol, llegiu l'Ametlla, l'Agenda o el Vida Parroquial, segur que us en sortirà algun de conegut, perquè és a dins, o perquè no hi és.
M'agradaria més parlar d'orgull i d'enveja, que són molt presents en les nostres vides i en alguns casos marquen el tarannà de les persones. Perquè una cosa són atacs o rampells d'enveja o orgull, que fins i tot poden tenir la seva part positiva, i una altra és viure permanentment envejant-ho tot i a tothom, o bé comportant-se de manera prepotent, sense acceptar que els altres també poden tenir raó. Normalment són persones que no reconeixen el fracàs i es rebel·len contra qui els posa en evidència; els insulten per aconseguir estar per sobre, perquè necessiten el reconeixement dels altres; han d'estar sempre al capdamunt i la feina de conjunt no els atrau; estan acostumats a fer sempre el que ells volen, i això d'haver de pactar i consensuar els resulta complicat i gens estimulant.
Segur que tots en coneixem d'aquests i els símptomes són bastant els mateixos. Si no us en ve cap al cap, demà al matí sortiu a donar el vol, llegiu l'Ametlla, l'Agenda o el Vida Parroquial, segur que us en sortirà algun de conegut, perquè és a dins, o perquè no hi és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada