Dia de reflexió

Ahir era dia de pedres i no apedregades, i per tant avui no hauria de ser dia de morats sinó, en tot cas, de ressaca per no haver reposat suficientment. Hi ha dies, però, que els fets i les actituds et fan repensar moltes coses. Això és bo, perquè convé tenir sempre una actitud reflexiva i decantar-te del vici a l'estabilitat per ella mateixa.
Tots tenim uns objectius i uns camins a seguir per aconseguir-los. No sempre les coses es presenten fàcils i a vegades posen en perill l'èxit de l'empresa, i cal tenir-ho present per no defallir a la primera sotragada, això, però, no és sinònim d'empassar-se tots els galàpets, sinó que hi ha uns mínims per sota dels quals es posaria en dubte la pròpia dignitat.
Ho he dit en més d'una ocasió: la inèrcia ens porta a actuar irreflexivament; una aturada en el camí és una bona opció, i això cal fer-ho sovint. La freqüència dependrà de cada persona, del seu entorn, dels inputs que rebi, dels projectes que vulgui tirar endavant. La meva freqüència no és exacta, sinó que fluctua en el temps, però tinc clar que després de massa setmanes sense l'aturada, té repercussions.
Avui, doncs, devia tocar fer l'aturada i analitzar el passat més recent, el present i el futur immediat. De tot plegat n'haurà de sortir el conjunt de decisions a prendre i l'actitud a seguir.