Els nostres referents blocaires ens expliquen sovint els efectes que el món del blog produeix en altres entorns, el més important dels quals podria ser la política, tan a nivell local com d’àmbit més general. Arenys sembla ser que no vol quedar enrere i darrerament s’observa com diferents comentaris de blocaires tenen ressò a altres espais locals on la majoria de protagonistes no saben què és un blog o si més no, no acostumen a bellugar-s’hi.
Personalment m’hi he vist implicat, i es pot entendre pel fet que sóc regidor municipal i el que dius i expresses té una repercussió diferent al que acostumaria a passar a la majoria de mortals.
Si bé és cert que durant anteriors mandats, quan no tenia responsabilitat política, els meus escrits arribaven a la casa gran, la resposta venia canalitzada pel mateix entorn blocaire o bé a través de la plataforma d’arenyautes, quan hi reproduïa algun escrit. Ara no, i crec recordar que ja ho he explicat, sinó que m’ha arribat mitjançant pregunta al Ple.
Avui llegia un escrit a la revista Ametlla, on m’he sentit eludit pel seu autor, polític arenyenc, sense que en cap moment m’anomenés. He entès que parlava d’un escrit al meu blog queixant-me de la premsa local arenyenca, i concretament del número de setembre de la revista l’Agenda. Si ho interpreto malament, confio que l’esmentat autor em sàpiga perdonar, però ho aprofito per explicar allò que em semblava que ja havia deixat clar.
No em queixo i no penso queixar-me mai de la crítica que un mitjà de comunicació o grups de persones vulguin i puguin fer-me. És més, estic convençut que la crítica que puc rebre m’ajudarà a corregir errors i a clarificar més els objectius que em fan moure en el món polític local.
La meva queixa, a la revista o en una altra ocasió a l’emissora municipal, anava dirigida en dos sentits: en la necessitat de contrastar les notícies, abans de publicar-les o emetre-les per antena, i més clarament a la revista, perquè no es convertís en una publicació tremendística on les notícies positives no hi tenen cabuda. Però no em refereixo únicament a les notícies que tenen com a protagonista l’Ajuntament o especialment l’equip de govern, sinó a les bones notícies que es poden recollir de les entitats i les persones de la nostra vila. Si us plau, recupereu l’Agenda de setembre i després d’analitzar-la, comenteu-m’ho.
La història es fa amb el present d’ara i es documenta amb els escrits i enregistraments que estem fent. Quina serà la història d’Arenys de Mar, si només ens fixem en la Vida Parroquial d’aquests darrers anys? La pregunta me la feia posant com a referent la revista l’Agenda, de setembre.
Avui Isabel, no he parlat entre línies, sinó que he anat de dret al gra, però em permetràs que continuï escrivint entre línies, perquè no sempre és prudent retratar la persona a qui em dirigeixo, però en canvi estic convençut que li arriba (és allò del “qui sigui frare que prengui candela”). A tu Isabel et deixo que hi donis voltes, encara que estic convençut que sempre ho endevines.
Personalment m’hi he vist implicat, i es pot entendre pel fet que sóc regidor municipal i el que dius i expresses té una repercussió diferent al que acostumaria a passar a la majoria de mortals.
Si bé és cert que durant anteriors mandats, quan no tenia responsabilitat política, els meus escrits arribaven a la casa gran, la resposta venia canalitzada pel mateix entorn blocaire o bé a través de la plataforma d’arenyautes, quan hi reproduïa algun escrit. Ara no, i crec recordar que ja ho he explicat, sinó que m’ha arribat mitjançant pregunta al Ple.
Avui llegia un escrit a la revista Ametlla, on m’he sentit eludit pel seu autor, polític arenyenc, sense que en cap moment m’anomenés. He entès que parlava d’un escrit al meu blog queixant-me de la premsa local arenyenca, i concretament del número de setembre de la revista l’Agenda. Si ho interpreto malament, confio que l’esmentat autor em sàpiga perdonar, però ho aprofito per explicar allò que em semblava que ja havia deixat clar.
No em queixo i no penso queixar-me mai de la crítica que un mitjà de comunicació o grups de persones vulguin i puguin fer-me. És més, estic convençut que la crítica que puc rebre m’ajudarà a corregir errors i a clarificar més els objectius que em fan moure en el món polític local.
La meva queixa, a la revista o en una altra ocasió a l’emissora municipal, anava dirigida en dos sentits: en la necessitat de contrastar les notícies, abans de publicar-les o emetre-les per antena, i més clarament a la revista, perquè no es convertís en una publicació tremendística on les notícies positives no hi tenen cabuda. Però no em refereixo únicament a les notícies que tenen com a protagonista l’Ajuntament o especialment l’equip de govern, sinó a les bones notícies que es poden recollir de les entitats i les persones de la nostra vila. Si us plau, recupereu l’Agenda de setembre i després d’analitzar-la, comenteu-m’ho.
La història es fa amb el present d’ara i es documenta amb els escrits i enregistraments que estem fent. Quina serà la història d’Arenys de Mar, si només ens fixem en la Vida Parroquial d’aquests darrers anys? La pregunta me la feia posant com a referent la revista l’Agenda, de setembre.
Avui Isabel, no he parlat entre línies, sinó que he anat de dret al gra, però em permetràs que continuï escrivint entre línies, perquè no sempre és prudent retratar la persona a qui em dirigeixo, però en canvi estic convençut que li arriba (és allò del “qui sigui frare que prengui candela”). A tu Isabel et deixo que hi donis voltes, encara que estic convençut que sempre ho endevines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada