L'endemà d'arribar de l'Alguer et preguntes si forma part de la teva petita història o és també una escletxa cap al futur. La realitat algueresa no pot deixar indiferent al català convençut, perquè no es pot ignorar la història que tot ho marca, perquè hi ha uns vincles, encara que llunyans, que et remouen la teva pròpia identitat.
No si val a parlar del nombre de persones que parlen o entenen la variant algueresa del català. Em deia un company de viatge que mai hi ha hagut tants algueresos com ara, que parlin l'alguerès. En nombre absolut és cert, en percentatge segur que no passa el mateix. És allò de voler mirar el got mig buit o mig ple.
De totes les converses d'aquests dies, voldria comentar-vos la que es referia a l'actitud d'alguns catalans quan es desplacen fora del Principat, dins els Països Catalans. Dic d'alguns, però sempre he cregut que era de molts. Una actitud de certa prepotència o de creure's una autenticitat superior a la de la resta.
La ignorància és atrevida i això ho pots constatar prou sovint. A vegades és pura inèrcia inconscient, altres fruit de l'afany de sobresortir o la necessitat de trobar-se en un esglaó superior. La riquesa de les diferències lingüístiques del català al llarg del territori no sempre s'entén, i es jutja els altres a partir de la pròpia realitat i no en la diversitat com a fet real.
La meva estada a l'Alguer ha fet fora suposades imatges de realitats inventades, però al mateix temps m'ha produït tot un allau de noves imatges de la història que ens agermana amb els pobladors de l'Alguer. A partir d'ara l'Alguer no serà el mateix, perquè l'he trepitjat, però també les meves idees sobre els nostres lligams, hauran canviat sensiblement.
Permeteu-me un petit recordatori de l'aniversari d'un fet poc freqüent en la història dels països del món occidental, com va ser l'assassinat del President de la Nació Catalana, i des d'aquí demanar l'anul·lació del judici a Lluís Companys.
No si val a parlar del nombre de persones que parlen o entenen la variant algueresa del català. Em deia un company de viatge que mai hi ha hagut tants algueresos com ara, que parlin l'alguerès. En nombre absolut és cert, en percentatge segur que no passa el mateix. És allò de voler mirar el got mig buit o mig ple.
De totes les converses d'aquests dies, voldria comentar-vos la que es referia a l'actitud d'alguns catalans quan es desplacen fora del Principat, dins els Països Catalans. Dic d'alguns, però sempre he cregut que era de molts. Una actitud de certa prepotència o de creure's una autenticitat superior a la de la resta.
La ignorància és atrevida i això ho pots constatar prou sovint. A vegades és pura inèrcia inconscient, altres fruit de l'afany de sobresortir o la necessitat de trobar-se en un esglaó superior. La riquesa de les diferències lingüístiques del català al llarg del territori no sempre s'entén, i es jutja els altres a partir de la pròpia realitat i no en la diversitat com a fet real.
La meva estada a l'Alguer ha fet fora suposades imatges de realitats inventades, però al mateix temps m'ha produït tot un allau de noves imatges de la història que ens agermana amb els pobladors de l'Alguer. A partir d'ara l'Alguer no serà el mateix, perquè l'he trepitjat, però també les meves idees sobre els nostres lligams, hauran canviat sensiblement.
Permeteu-me un petit recordatori de l'aniversari d'un fet poc freqüent en la història dels països del món occidental, com va ser l'assassinat del President de la Nació Catalana, i des d'aquí demanar l'anul·lació del judici a Lluís Companys.
No hi he estat mai a l'Alguer. Em fa una mica d'angúnia. Em sembla que ha d'encongir el cor veure com s'apaga la flama catalana en un entorn tan bonic.
ResponEliminaMolt cert el que dius d'aquesta estúpida prepotència, bàsicament barcelonina. Però massa extesa. La ignorància és massa atrevida, sí.
Benvolgut Dessmond,
ResponEliminaT'aconsello que et perdis per l'Alguer. Crec que t'agradaria i a més contribuiries a fer-hi present la nostra llengua.
El secret és entrar en un bar, en una botiga, en un restaurant i començar a parlar en català, i t'adones que encara hi ha gent que t'entén i fins i tot el parla. Per aquest sol fet aconsegueixes que l'altre parli, per uns moments, la llengua que tenen mig oblidada.
Si hi vas ja m'ho explicaràs.