El Vaticà i les monges que es barallen

Quan llegeixes un titular com: "El Vaticà podria tancar un convent per les baralles de les monges", el primer que et ve a la cara és un somriure, perquè no és una situació gaire habitual, no tant per la baralla sinó per les protagonistes. Llegint la notícia t'assabentes que es tracta d'un convent de l'Ordre de les Claresses i tres monges de força edat, i el somriure desapareix i et poses una mica en situació.
He pensat en Arenys, on tenim un convent de la mateixa Ordre, ara buit i a l'espera de la seva nova funció. La comunitat de les claresses també s'havia anat reduint i les seves monges s'anaven fent grans, sense relleu. Avui no hi ha gaires vocacions; la idea d'ingressar entre quatre parets, deslligant-se del món exterior, vivint pensant en Déu, pregant per als que som fora, sense comoditats i fins i tot amb problemes per menjar.
Moltes vegades he parlat de viure en comunitat, participar en la vida en comú amb família, veïns, vilatans... també hem convingut que no era fàcil, però no per això es podia deixar de lluitar. Les tres monges en qüestió devien tenir les seves desavinences, i només eren tres entre quatre parets, dia i nit, sense ningú més amb qui compartir les penes, les angúnies... la seva vida devia ser un infern, malgrat viure en un convent. Tres eren tres i cap d'elles era... o sí!