Temps de plataformes

Doncs ara toca parlar de plataformes. No és res insòlit, sinó que com moltes coses a la vida, es mou cíclicament, i ara ens devem trobar en un punt àlgid. No fa massa temps, l'exconseller Carretero creava una plataforma dins d'ERC; aquest cap de setmana es reunien a Vilopriu, els socialistes de l'anomenat Nou Cicle; avui llegia al diari que ha sorgit la Plataforma per la sobirania, dins de Convergència Democràtica de Catalunya, i qui sap si no hauria pogut passar una cosa semblant al Partit Popular català, abans de la sortida de Josep Piqué.
Caldrà veure en què queda tot plegat, i si el país en surt tocat o beneficiat. Normalment són moviments estratègics per anar avançant i no quedar-se enrere, però amb poques millores, una mica per distreure el personal.
Carretero amenaçava en crear un nou partit independentista si ERC no canviava d'estratègia. La nova plataforma de CDC es manifesta a favor d'anar plegats amb ERC i aconseguir una força sobiranista capaç de tirar endavant un referèndum d'autodeterminació, i a curt termini presentar una moció de censura contra el govern de Montilla. I a Vilopriu sembla ser que Montilla es trobava outside de tot el que allí passava, mentre Maragall anava fent campanya del nou partit europeu, que de moment no enganxa massa.
Davant l'entrada del nou curs polític caldrà veure si es tracta de focs d'encenalls o bé hi ha alguna cosa seriosa i més consistent que altres vegades. Seria, però, d'agrair que no hi sortíssim perdent tots plegats, perquè la nostra història també es repeteix cíclicament, sense arribar a despuntar massa.
Les plataformes, si serveixen per oxigenar els partits polítics, benvingudes siguin, però estiguem atents que jugant amb foc no es cremem els dits.