Avui, dissortadament, hi ha massa notícies de què parlar. Continuen els actes terroristes arreu del planeta; el nombre de víctimes de la violència de gènere continua creixent..., però també hi ha les declaracions de polítics catalans que no afluixen (Carod-Rovira, Pujol), o l'inci de la lliga de futbol o el tercer lloc de l'Alonso. Em quedo, però, en una notícia d'aquests dies que m'horroritza, com són els incendis a Grècia. No només perquè afecta a un territori històricament important, sinó perquè ja són més de cinquanta les víctimes mortals, per uns incendis que tot fa pensar que han estat intencionats.
És possible tanta maldat? Tot i les reaccions que hi ha hagut, encara em sembla que els humans ens escandalitzem poc. Vivint en un país que ha patit incendis en anys anteriors, em sembla que encara hauríem de reaccionar molt més iradament.
Fa pena i ràbia llegir els diaris o veure les imatges de terres i pobles destrossats pel foc, i morts innocents per uns desaprensius criminals que no es mereixen viure entre nosaltres. No sé, els que em llegiu, si coincidireu amb mi o no, però la desgràcia dels incendis, sobretot si hi ha indicis de ser provocats, és de les notícies que més ràbia em fan, per la impotència que creen, i els perjudicis en vides i ecosistema.
Tot plegat em fa arribar al mateix punt de partida: la nostra societat viu de manera egoista, insolidària i prepotent, amb molt poca sensibilitat, i encara menys reflexió. Tots els avenços són a nivell individual i de petits grups, amb molta dificultat per crear insomni i remordiments al conjunt de la societat.
Avui plorem per la desgràcia dels grecs del Peloponès, però quan les flames hagin estat apagades, ens oblidarem dels problemes que molts d'ells arrossegaran la resta de la seva vida. D'aquesta manera avança el món, sense aprendre dels nostres errors, ni treballar per implicar a tota la població en la vida en comú, per fer impossible l'existència d'elements desaprensius que es despengen de la societat, per intentar aniquilar-la.
És possible tanta maldat? Tot i les reaccions que hi ha hagut, encara em sembla que els humans ens escandalitzem poc. Vivint en un país que ha patit incendis en anys anteriors, em sembla que encara hauríem de reaccionar molt més iradament.
Fa pena i ràbia llegir els diaris o veure les imatges de terres i pobles destrossats pel foc, i morts innocents per uns desaprensius criminals que no es mereixen viure entre nosaltres. No sé, els que em llegiu, si coincidireu amb mi o no, però la desgràcia dels incendis, sobretot si hi ha indicis de ser provocats, és de les notícies que més ràbia em fan, per la impotència que creen, i els perjudicis en vides i ecosistema.
Tot plegat em fa arribar al mateix punt de partida: la nostra societat viu de manera egoista, insolidària i prepotent, amb molt poca sensibilitat, i encara menys reflexió. Tots els avenços són a nivell individual i de petits grups, amb molta dificultat per crear insomni i remordiments al conjunt de la societat.
Avui plorem per la desgràcia dels grecs del Peloponès, però quan les flames hagin estat apagades, ens oblidarem dels problemes que molts d'ells arrossegaran la resta de la seva vida. D'aquesta manera avança el món, sense aprendre dels nostres errors, ni treballar per implicar a tota la població en la vida en comú, per fer impossible l'existència d'elements desaprensius que es despengen de la societat, per intentar aniquilar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada