Una pausa en el camí

Diumenge de Pasqua, jornada familiar i tranquil·la. A Vic, amb els nostres, a menjar la mona, i després, una passejada suau pels voltants de la ciutat, sense cotxes ni sorolls, amb l’olor de la natura i les envistes del Matagalls i Les Agudes.

La Clara ha jugat amb un gat molt confiat i amable, amb els cavalls no hi tenia tanta confiança, acostar la mà a la boca d’un cavall, amb aquella dentadura... més bestiar i conreu, i al fons el Pirineu nevat, un any que no ha abundat.
Ha estat una pausa, per reposar, reflexionar i preparar els dies que vénen. A la feina, amb projectes que s’han d’accelerar, i al nou repte que m’he imposat. Il·lusió per poder contribuir a millorar l’entorn, i sentit de la responsabilitat, per assegurar que sóc capaç.
Un diumenge assolellat, després d’uns dies plujosos, que feia temps esperàvem, i l’aire net, i la visibilitat excel·lent. La plana, té un encant. Jo no hi busco el mar, sinó el contorn muntanyós, que no em deixa veure l’altra banda, però em permet desenvolupar la imaginació.
Demà és la tornaboda. Cada dia hi deu haver més gent que no reconeix el mot, ni sap què significa per nosaltres. A Cantonigròs, la festa major és per Sant Roc, i l’endemà és el dia d’anar a la font del Faig, a berenar amb les famílies i escoltar i ballar sardanes. Això ho havíem fet sempre, encara que ja fa molt temps que no hi pujo. M’imagino que continua igual. La festa de l’endemà de la festa: la tornaboda. El dilluns de la Pasqua florida i la Pasqua granada, i Sant Esteve, són festes de l’endemà de la festa gran.