Avui en parlàvem, i m’ha semblat interessant comentar-ho al blog. Vivim en una bombolla i ens sembla que tot allò que toquem, veiem, discutim i opinem, és el centre de visió i tertúlia de la majoria. Els paràmetres en què ens movem els traslladem a gran escala, i col·loquem a tothom a dins.
D’entrada és important adonar-se’n, ja que no tothom ho fa, però després hem d’intentar sortir de la bombolla i relativitzar més les coses. No cal renunciar perquè si, a allò que creiem, sinó situar-ho en el mapa, fora de la frontera que a vegades ens col·lapsa. Estic segur que si som conscients d’aquest fet, entendrem millor per què passen segons quines coses, que potser el nostre entorn no pot arribar a entendre.
Lligat amb tot això hi ha la virtut del diàleg, la conversa i el saber escoltar. Un diàleg i conversa més enllà de la bombolla, perquè si només ho fem de cara a dins, poques controvèrsies viurem i, per tant, no podrem avançar massa. Hem de parlar, debatre, i escoltar la gent que ens resulta més estranya, o més diferent a nosaltres. No és vàlid que ens vulguem fer creure que ja discutim i parlem, si només ho fem amb els nostres, amb aquells que pensaran pràcticament el mateix.
Si vols entrar de ple en la vida pública, és necessari tenir tot això molt clar, perquè sinó cauràs en la trampa de tractar sempre amb els teus i veure dimonis on no n’hi ha. Tots en coneixem exemples, i sabem que resulta perjudicial per a tots, els amics i els “dimonis”.
D’entrada és important adonar-se’n, ja que no tothom ho fa, però després hem d’intentar sortir de la bombolla i relativitzar més les coses. No cal renunciar perquè si, a allò que creiem, sinó situar-ho en el mapa, fora de la frontera que a vegades ens col·lapsa. Estic segur que si som conscients d’aquest fet, entendrem millor per què passen segons quines coses, que potser el nostre entorn no pot arribar a entendre.
Lligat amb tot això hi ha la virtut del diàleg, la conversa i el saber escoltar. Un diàleg i conversa més enllà de la bombolla, perquè si només ho fem de cara a dins, poques controvèrsies viurem i, per tant, no podrem avançar massa. Hem de parlar, debatre, i escoltar la gent que ens resulta més estranya, o més diferent a nosaltres. No és vàlid que ens vulguem fer creure que ja discutim i parlem, si només ho fem amb els nostres, amb aquells que pensaran pràcticament el mateix.
Si vols entrar de ple en la vida pública, és necessari tenir tot això molt clar, perquè sinó cauràs en la trampa de tractar sempre amb els teus i veure dimonis on no n’hi ha. Tots en coneixem exemples, i sabem que resulta perjudicial per a tots, els amics i els “dimonis”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada