Avui llegia a Internet un fòrum sobre el lloguer dels pisos, i m’ha servit per reflexionar, una vegada més, sobre aquells temes que no hi ha manera de trobar-hi solució, tot i que formen part de les preocupacions de la ciutadania. No és l’únic, i probablement no és el més important, però afecta als joves i no tan joves que tenen tantes dificultats per trobar habitatge.
Aquesta setmana ha estat notícia l’ocupació d’un pis, a Barcelona, per part d’uns joves estafats (?) per una suposada propietària, i les dificultats que tenia el propietari real, per recuperar-lo. També es podia llegir a la premsa comarcal, l’ocupació d’uns habitatges buits, per part de gent sense llar. A tot això cal afegir-hi el cens d’habitatges buits al nostre país, i les declaracions d'Imma Mayol a favor dels okupes.
Per què no llogues el pis? Li demanava a un amic que fa temps que en va marxar per passar a viure a una casa unifamiliar. La resposta era molt clara: tinc por de perdre’l, o bé recuperar-lo en mal estat, i haver-hi de fer costoses reformes.
No és cap tonteria. Això ha passat moltes vegades. Quants de vosaltres no us hi heu trobat, o bé coneixeu a algú que ha viscut l’experiència? És una raó de pes i això obliga, als governants a buscar una solució. Antigament, els arrendaments eren molt corrents. No hi havia tants propietaris, sinó uns pocs i molts llogaters. Llavors el que passava era que els llogaters vivien molts anys, amb uns lloguers que no s’actualitzaven d’acord amb les variacions del nivell de vida, i resultava molt difícil, per no dir impossible, fer-los fora.
El canvi havia de servir per millorar les condicions dels propietaris, sense deixar indefensos els llogaters. El canvi ha comportat una actualització de preus, i una regulació en el període de l’arrendament, però ara hi ha dificultats per cobrar mensualment, i per recuperar l’habitatge en condicions.
El govern hauria d’estudiar a fons aquesta problemàtica, per defensar els propietaris i els bons llogaters, i d’aquesta manera aconseguir posar al mercat immobiliari, més habitatges, a millors preus. Si no hi ha cap gest per part del govern, la problemàtica s’eternitzarà, i continuarem queixant-nos que no hi ha habitatges assequibles i sí molts pisos buits. Però tot això, sense amenaces d’expropiació, ni de forts impostos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada