Al nostre país s’ha abusat massa de l’exercici del dret a manifestar-se. Què vull dir amb això? Que no hi tenim dret? No, no és això i per desgràcia és de les poques coses que hi tenim dret i se’ns permet democràticament, ja que una altra cosa és poder participar en les decisions polítiques, i en això encara estem anys llum.
Quan un fet es repeteix massa sovint, arriba a un punt que els efectes esperats es dilueixen i deixen de tenir sentit. El Partit Popular, durant els seus vuit anys de govern espanyol, es va cansar de ridiculitzar per activa i passiva qualsevol mostra de protesta, sota pancartes, per part dels grups de l’oposició. Ara ja no se’n recorden, i m’he descomptat a l’hora de calcular les vegades que s’han mobilitzat en pancartes, pels carrers i places d’Espanya. Amb ells, l’Associació de Víctimes del Terrorisme, AVT, que actuen com a vocalia del PP. També els bisbes espanyols han estat socis i amics.
Demà dia 28 de gener hi ha convocada una manifestació a favor de la Pau i contra el Terrorisme. El seu lema, consensuat per totes les organitzacions i plataformes adherides, és: SÍ AL PROCÉS DE PAU. Evidentment que el PP no hi està d’acord, perquè no els interessa un procés de pau, sinó fer la guerra a ETA, com també els va interessar atacar l’Iraq. Però el més preocupant de tot això és la gent senzilla que es deixa portar per discursos populistes que, amb engany, diuen defensar els drets més elementals de les persones.
La instrumentalització de les manifestacions hauria d’estar penada, perquè no deixa de ser un atac a la bona fe de la gent que vol la pau, al marge de qui estigui governant. Utilitzar els sentiments de la gent per aconseguir el poder, és la cosa més mesquina que et puguis trobar avui dia.
Aquest matí, al programa “Primera Plana” de Ràdio Arenys, escoltava la lectura que el director del programa feia dels principals diaris, relacionada amb les declaracions de l’expresident del PP, el senyor Aznar. Un personatge que il·lustraria bé Charles Chaplin, que va sortir de la mediocritat per aconseguir la presidència del govern, que el va embogir “metafòricament”, fins l’extrem de creure que la raó era el seu patrimoni. Diuen que la ignorància és atrevida, i només aquesta pot ser la causa de les lamentables declaracions, barrejades amb tics d’orgull i prepotència.
El més trist de tot això no és pas el senyor Aznar, sinó que les seves prèdiques tinguin seguidors tan amatents i complaguts, i que d’altres se n’aprofitin per anar fent camí cap a la destinació final: el poder absolut.
Vull pensar que la gent que assistirà a la manifestació de demà diumenge, tindrà molt present el motiu de l’acció, i que ho farà no pas per contrarestar altres manifestacions, sinó essent conscients del què es demana. ETA ha de deixar de matar, i el procés per assolir la pau ha de continuar, perquè som persones i ens agrada dialogar, i condemnem qualsevol tipus de violència.
Demà dia 28 de gener hi ha convocada una manifestació a favor de la Pau i contra el Terrorisme. El seu lema, consensuat per totes les organitzacions i plataformes adherides, és: SÍ AL PROCÉS DE PAU. Evidentment que el PP no hi està d’acord, perquè no els interessa un procés de pau, sinó fer la guerra a ETA, com també els va interessar atacar l’Iraq. Però el més preocupant de tot això és la gent senzilla que es deixa portar per discursos populistes que, amb engany, diuen defensar els drets més elementals de les persones.
La instrumentalització de les manifestacions hauria d’estar penada, perquè no deixa de ser un atac a la bona fe de la gent que vol la pau, al marge de qui estigui governant. Utilitzar els sentiments de la gent per aconseguir el poder, és la cosa més mesquina que et puguis trobar avui dia.
Aquest matí, al programa “Primera Plana” de Ràdio Arenys, escoltava la lectura que el director del programa feia dels principals diaris, relacionada amb les declaracions de l’expresident del PP, el senyor Aznar. Un personatge que il·lustraria bé Charles Chaplin, que va sortir de la mediocritat per aconseguir la presidència del govern, que el va embogir “metafòricament”, fins l’extrem de creure que la raó era el seu patrimoni. Diuen que la ignorància és atrevida, i només aquesta pot ser la causa de les lamentables declaracions, barrejades amb tics d’orgull i prepotència.
El més trist de tot això no és pas el senyor Aznar, sinó que les seves prèdiques tinguin seguidors tan amatents i complaguts, i que d’altres se n’aprofitin per anar fent camí cap a la destinació final: el poder absolut.
Vull pensar que la gent que assistirà a la manifestació de demà diumenge, tindrà molt present el motiu de l’acció, i que ho farà no pas per contrarestar altres manifestacions, sinó essent conscients del què es demana. ETA ha de deixar de matar, i el procés per assolir la pau ha de continuar, perquè som persones i ens agrada dialogar, i condemnem qualsevol tipus de violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada