He arribat a casa i mentre m’escalfava alguna cosa per sopar he engegat la televisió per veure què feien. A TV3 acabaven “Caçadors de bolets” que aquesta temporada encara no he pogut veure cap capítol, i començaven una sèrie que substitueix “Vent del Pla”, a la qual no m’hi he volgut enganxar.
Al Canal 33 hi havia en Ramon Rovira, que no m’agrada com modera els debats, i trobo a faltar en Puigbò, i els segons de cada candidatura a les eleccions al Parlament. Bé dic segons, però no vull dir que vagin de número 2. El tema havia de ser Política Territorial i Obres Públiques, ja que hi havia en Nadal, en Puig, l’Huguet, en Boada, i un del PP que no he tingut temps de saber qui era ni gairebé sentir-lo a parlar. De fet no hi estat gaire estona al davant.
M’imagino que deu haver estat més interessant que no pas el debat dels líders, de divendres passat. Avui podien parlar de coses concretes, de feina feta, feina aturada, i posar-se i treure les medalles els uns als altres.
És una llàstima perdre el temps escoltant com un diu que allò s’ha fet gràcies a un mateix i l’altre diu que ha estat ell, i no veure avançar en la discussió. Crec que els ciutadans que es mantenen atents a la pantalla són aquells que tenen clar a qui votaran i només veuen qualitats al seu i defectes als altres. Els que procurem escoltar-los amb la mateixa predisposició, arriba a un punt que t’aixeques i tanques la televisió, i això és el que he fet.
Tot i així estic d’acord amb qui defensi un creixement sostenible de la xarxa viària i la potenciació de la xarxa ferroviària. Crec que durant aquesta curta legislatura s’ha assentat la base d’una bona política d’infraestructura, però probablement hi haurà algú que em dirà que estic equivocat i que abans d’entrar el tripartit estava tot més ben definit. Potser si, ja no sé a qui creure’m, però hi ha uns temes que fa massa temps que en sento parlar: el quart cinturó, el desdoblament de l’eix transversal, l’eix pirinenc, la N-II al seu pas pel Maresme, i tot el reguitzell d’autopistes i peatges a eliminar, per no dir res de la xarxa ferroviària, al marge de l’AVE. El cas és que per anar de casa meva a casa el meu pare, ho tinc molt complicat d’anar-hi amb transport públic. Els setanta quilòmetres que ens separen, es converteixen fàcilment en tres hores en tren, això si et coincideixen els horaris, i no estic parlant de comarques encimbellades sinó del Maresme i Osona. A veure qui ens ho arreglarà més aviat.
Al Canal 33 hi havia en Ramon Rovira, que no m’agrada com modera els debats, i trobo a faltar en Puigbò, i els segons de cada candidatura a les eleccions al Parlament. Bé dic segons, però no vull dir que vagin de número 2. El tema havia de ser Política Territorial i Obres Públiques, ja que hi havia en Nadal, en Puig, l’Huguet, en Boada, i un del PP que no he tingut temps de saber qui era ni gairebé sentir-lo a parlar. De fet no hi estat gaire estona al davant.
M’imagino que deu haver estat més interessant que no pas el debat dels líders, de divendres passat. Avui podien parlar de coses concretes, de feina feta, feina aturada, i posar-se i treure les medalles els uns als altres.
És una llàstima perdre el temps escoltant com un diu que allò s’ha fet gràcies a un mateix i l’altre diu que ha estat ell, i no veure avançar en la discussió. Crec que els ciutadans que es mantenen atents a la pantalla són aquells que tenen clar a qui votaran i només veuen qualitats al seu i defectes als altres. Els que procurem escoltar-los amb la mateixa predisposició, arriba a un punt que t’aixeques i tanques la televisió, i això és el que he fet.
Tot i així estic d’acord amb qui defensi un creixement sostenible de la xarxa viària i la potenciació de la xarxa ferroviària. Crec que durant aquesta curta legislatura s’ha assentat la base d’una bona política d’infraestructura, però probablement hi haurà algú que em dirà que estic equivocat i que abans d’entrar el tripartit estava tot més ben definit. Potser si, ja no sé a qui creure’m, però hi ha uns temes que fa massa temps que en sento parlar: el quart cinturó, el desdoblament de l’eix transversal, l’eix pirinenc, la N-II al seu pas pel Maresme, i tot el reguitzell d’autopistes i peatges a eliminar, per no dir res de la xarxa ferroviària, al marge de l’AVE. El cas és que per anar de casa meva a casa el meu pare, ho tinc molt complicat d’anar-hi amb transport públic. Els setanta quilòmetres que ens separen, es converteixen fàcilment en tres hores en tren, això si et coincideixen els horaris, i no estic parlant de comarques encimbellades sinó del Maresme i Osona. A veure qui ens ho arreglarà més aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada