Amb la proliferació de blocs a internet, ha augmentat el nombre d’escrits anònims, un fet que mereix més d’una reflexió, i crea posicions contràries, entre defensors i detractors.
És evident que posar-s’hi d’esquena no porta enlloc, perquè cada vegada n’hi ha més, i voluntàriament o de manera involuntària, la gent ho accepta i entra en el joc. Fent una lectura dels weblogs que es relacionen a bitàcoles o catapings, per posar dos exemples, t’adones que la gran majoria amaguen la identitat del seu autor.
Llegia avui al confidencial elmespetitdetots, una crítica a l’article de Joan Subirats a El País “Nuevos medios, nuevas compañas”, de dimarts passat, pel fet de posar en evidència la seva tendència política, cosa que és palpable a partir de la primera frase de qualsevol de les notícies o comentaris que s’hi reprodueixen. Al mateix temps l’acusen de no ser objectiu perquè l’han vist entre els signants d’una plataforma ciutadana de suport a un dels candidats a la presidència de la Generalitat.
Les persones no som objectives i ni cal pretendre-ho. El que convé és ser honestos, i si l’articulista opina i signa en una manifest de suport polític, és ben clar que ensenya les cartes, i a partir d’aquí que cadascú faci la valoració que vulgui dels seus escrits.
Trobo molt bé l’existència de confidencials, i a més en cap cas es vanaglorien de ser independents, sinó que es limiten a amagar la identitat dels seus autors. És per això que no entenc per què les paraules de Joan Subirats, molesten al confidencial. Això només passaria si els seus autors pretenguessin ser imparcials o objectius.
En campanya electoral, els confidencials agafen força, i si no fixeu-vos de què parlen tots els confidencials: de política pura i dura.
És evident que posar-s’hi d’esquena no porta enlloc, perquè cada vegada n’hi ha més, i voluntàriament o de manera involuntària, la gent ho accepta i entra en el joc. Fent una lectura dels weblogs que es relacionen a bitàcoles o catapings, per posar dos exemples, t’adones que la gran majoria amaguen la identitat del seu autor.
Llegia avui al confidencial elmespetitdetots, una crítica a l’article de Joan Subirats a El País “Nuevos medios, nuevas compañas”, de dimarts passat, pel fet de posar en evidència la seva tendència política, cosa que és palpable a partir de la primera frase de qualsevol de les notícies o comentaris que s’hi reprodueixen. Al mateix temps l’acusen de no ser objectiu perquè l’han vist entre els signants d’una plataforma ciutadana de suport a un dels candidats a la presidència de la Generalitat.
Les persones no som objectives i ni cal pretendre-ho. El que convé és ser honestos, i si l’articulista opina i signa en una manifest de suport polític, és ben clar que ensenya les cartes, i a partir d’aquí que cadascú faci la valoració que vulgui dels seus escrits.
Trobo molt bé l’existència de confidencials, i a més en cap cas es vanaglorien de ser independents, sinó que es limiten a amagar la identitat dels seus autors. És per això que no entenc per què les paraules de Joan Subirats, molesten al confidencial. Això només passaria si els seus autors pretenguessin ser imparcials o objectius.
En campanya electoral, els confidencials agafen força, i si no fixeu-vos de què parlen tots els confidencials: de política pura i dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada