La llibertat d’expressió en perill?

Avui s’ha parlat i s’ha pogut llegir sobre la cancel·lació de l’espectacle de Pepe Rubianes “Lorca eran todos”, a Madrid. Considero interessant que davant de fets com el que ens ocupa, la gent opini i escolti els altres. Si es fa així ens adonarem que les coses no són tan senzilles i que ningú està en posició de la veritat, i que sempre pots trobar arguments fins i tot contradictoris.

Defensar la llibertat d’expressió és un dret i també un deure. Una societat que no es pugui expressar lliurement és una societat oprimida i pobre. Tota la ciutadania té el dret d’expressar la seva opinió i creença, sense que ningú li impedeixi. Tot i així, és important entendre i consensuar, què entenem per llibertat expressió i si aquesta té límits.
Pel coneixement que tinc de la situació, considero que negar la possibilitat que Pepe Rubianes presenti la seva obra al públic madrileny, ja sigui amb prohibicions o bé amb pressions, és un atac a la llibertat de l’autor, sobretot si es té en compte que l’obra no dóna motius per ser censurada.
El què ha passat, i que tothom coneix, és que Pepe Rubianes es va recrear amb insults contra una espanya que ell té molt clar que no era ni és democràtica, però a l’hora d’expressar-se, ofenia a una bona part de la població espanyola que és demòcrata i respectuosa. A tot això s’hi ha d’afegir la complicitat dels mitjans de comunicació que tenim sempre a punt de saltar en contra de Catalunya i els catalans.
En tot aquest afer hi ha repartiment de culpabilitats, de més o menys intensitat i efectes. Acceptar com a justificació el fet que Pepe Rubianes ofengués els espanyols, se’ns fa difícil als catalans, perquè tenim massa present l’insult constant des d’emissores de ràdio, com la COPE. Una emissora que, segons es demostra, contempla com espai fix la injúria contra Catalunya i els catalans. Una emissora, per cert, que hauria de ser la veu de l’Església i per tant, de l’amor, de la caritat i la justícia.
No estem davant d’una anècdota, sinó que ens trobem en una situació perillosa i preocupant per al futur de la nostra societat. La gent més polititzada ens diria que tot això és culpa de la transició. Potser tenen raó, però el que és cert, és que a Espanya, més potser que a casa nostra, la societat està dividida entre dreta i esquerra, i la dreta espanyola, té uns tics molts pronunciats de feixisme i franquisme.
Pepe Rubianes no va estar encertat en realitzar aquells insults en una mitjà de comunicació nacional, però la resposta de Madrid no està a l’altura de les circumstàncies, a l’altura d’una societat democràtica i lliure. Fins i tot l’Albert Boadella, que en moltes coses ha patit una regressió i involució política i social, està d’acord amb aquesta tesi, és clar que ell engega a “la merda” l’alcalde de Bellpuig.