Identitats. Convivència o conflicte?

Aquest matí, vigília de la Diada de Catalunya, he assistit a la presentació del llibre “Identitats. Convivència o conflicte?”, a càrrec d’un dels seus autors, en Quim Gibert. El llibre l’han escrit en Salvador Cardús, en Ferran Sáez, en Lluís Garcia i Sevilla, en Rafael Castelló, la Gemma Sanginés, en Ferran Suay i en Quim Gibert, i es tracta d’un recull de les ponències de les Jornades de Psicologia i Identitat Nacional, que van tenir lloc a Gandia el mes de novembre de 2004.
A la presentació hi havia l’Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt, i la Rita Marzoa, periodista de Catalunya Ràdio, que molts recordarem pel darrer programa “Si més no”. L’acte, que ha tingut lloc a la sala noble del Calisay, era organitzat pel col·lectiu arenyenc “l’Eixida”.
Haig de dir que ha estat un acte molt agradable, que no s’ha fet gens pesat tot i la seva durada. Les intervencions de la Rita i de l’Andreu Majó han estat molt interessants i, sobretot la Rita, ens ha fet una pinzellada del contingut del llibre, i ens ha exposat tota una sèrie de reflexions que li ha suggerit la seva lectura. Desconec el seu contingut perquè no he tingut ocasió de llegir-lo, però, pels comentaris i apunts de la Rita, em fa l’efecte que es fa aconsellable la seva lectura.
Podria dir força coses del què s’ha dit, però em quedaré amb algunes idees. La Rita ha afirmat que els catalans estem malalts; que vivim sempre sota la sospita de que no ho estem fent prou bé; que si demanem o exigim els nostres drets de ciutadania com a catalans, i la nostra llengua, la pròpia, ens volen fer veure que som uns insolidaris i uns mal educats, que no respectem els altres. La Rita ho ha dit, molt millor que jo, amb molta desimboltura, i amb exemples molt clarividents, i sobretot, ha insistit en canviar el pessimisme reivindicatiu per un optimisme que animi als joves a participar-hi i passar-s’ho bé.
L’Andreu, ha parlat molt bé. És una sort tenir-lo per veí. Li he apuntat unes quantes frases, de collita pròpia i també de manllevades, però molt escaients per l’acte que estàvem celebrant.
“el nacionalisme no és equivalent a nazisme, sinó que és equiparable a l’humanisme”.
“la paraula és una funció de la ment”, això en paraules del Dalai Lama.
“el pensament utilitza paraules; sense paraules no podríem pensar”.
“la realitat és la suma del pensament i la llengua”.
“la llengua no serveix només per comunicar-se”, això ho havia dit la Rita, i l’Andreu hi ha insistit.
Entre mig també ha fet una afirmació interessant: “els homes som, quan entrem en societat”, (m’agrada especialment perquè és un atac a l’individualisme i a l’aïllament).
Després s’ha preguntat qui havia de salvar les llengües, i ha afirmat que les campanyes de sensibilització només funcionen si al darrera hi ha una sanció. És trist però és una realitat. Ha assegurat que les mobilitzacions són importants, però cal que hi hagi una força al darrera, referint-se als partits polítics a través de les institucions públiques.
Per acabar ha parlat del dret a vot dels immigrants, que aquests dies se n’ha parlat força a la premsa, i ha afirmat que el dret a votar ha d’anar acompanyat d’un compromís respecte a la societat que l’ha acollit. Quan una persona arriba a un poble, ha de tenir tots els mateixos drets, però s’ha de preguntar què pot aportar a la societat que l’acull.
Abans del debat, hi ha hagut les paraules d’en Quim Gibert, explicant el per què del llibre i ha fet una gran defensa de l’activisme nacionalista. Ha deixat ben clar que ens cal lluitar per aconseguir els nostres drets com a nació, i ha insistit en les dificultats que encara hi ha perquè el català sigui present a la nostra societat. Ha donat molta importància a l’ús d’Internet per fer arribar els nostres requeriments. Precisament, l’Andreu, a l’hora del debat, ha esmentat la iniciativa d’en Xavi Mir, en la campanya “jo també vull un estat propi”. En Xavi era present a la sala, on no érem massa gent, la qual cosa a més d’un del públic li ha sabut greu.