Uns arenyencs a Madrid

Aquest estiu he aprofitat per anar quatre dies a Madrid, no pas per feina, com havien estat les anteriors vegades, sinó en “pla turista”, i a més en uns dies on la majoria de madrilenys eren fora de vacances i molts turistes ja devien haver tornat al seu lloc de residència.
He trobat un Madrid ple d’obres, tal com acostuma a passar a les grans ciutats en temps de vacances. Tot i així la ciutat era endreçada, sense massa brutícia ni gaires pintades a les parets, tret de si t’allunyaves del centre. Sense necessitat de caminar massa, tan sols al voltant de la plaça de Lavapies, t’adonaves que hi havia zones bastant deixades. L’entorn de la Plaza Mayor, en canvi, està molt ben restaurat i s’hi troben una colla de placetes i arraconades ben curioses, amb taules i cadires per prendre-hi la fresca.
La sensació d’anar de vacances a Madrid ha estat una mica estranya. M’ha sorprès, encara que ho entenc, la gran quantitat de banderes espanyoles i símbols patriòtics, arreu, sobretot toros i cartells de curses taurines on t’hi col·locaven el nom. Mentre veia tots aquests aparadors, pensava que probablement els barcelonins o persones que freqüentin Barcelona, no els vindria tan de nou, sobretot si es passegen per les Rambles i llocs turístics.
També em va sorprendre l’antiguitat de moltes botigues del centre. Em feien pensar en botigues que jo havia conegut de petit a la meva ciutat natal. No es pot negar la capacitat d’atracció de Madrid com a capital de l’Estat, i com a centre financer, comercial i administratiu, però malgrat això, podies veure-hi un aire antiquat que algú s’atreviria nomenar “provincià”.
Fantàstic poder tenir un parc al centre de la ciutat, com el de “El Retiro”. Cap problema de relació, encara que se’ns notava per l’accent, d’on veníem. A l’hotel, i suposo que per casualitat, tot s’anunciava en quatre llengües: castellà, català, anglès i alemany. Vaig suposar que no era una norma a Madrid, ja que, si fos així, no hi hauria tants problemes de relació amb Catalunya.