Una vegada més surt als diaris la informació sobre el risc de pobresa a Catalunya, que el situen en el 17,7% de la població, una xifra prou significativa i alarmant, sobretot perquè tot fa pensar que anirà augmentant.
No diré pas que el govern no hi estigui treballant, però probablement no de manera suficient. Caldria conscienciar-nos tots plegats de la magnitud del problema i trobar la manera de frenar aquest ritme creixent de desigualtat social i econòmica, encara que només fos per interès personal. Una societat que creï i alimenti una bossa de pobresa, es desestabilitza i a la llarga pot comportar problemes greus de convivència. No cal dir que per solidaritat, dignitat i humanitat, cal resoldre els problemes de subsistència dels menys afavorits i els marginats.
No sé si els tocs d’alerta que de tant en tant ens donen els mitjans de comunicació, en forma d’estadística, són suficients per sensibilitzar-nos del problema. La veritat és que la nostra societat cada vegada és més individualista i per això és possible viure al costat d’un pobre sense tenir-ne coneixement ni consciència.
El govern ha de trobar la manera de dignificar les pensions dels pensionistes amb renda més baixa, procurant reduir les diferències, perquè en un o altre cas estem parlant de persones i com a tal es mereixen viure dignament. Nosaltres, però, també hi hem de col·laborar i una bona manera és detectant les persones veïnes que sobreviuen amb prou feines, i vetllar perquè rebin els recursos i atencions que es mereixen.
No estem parlant d’un sol element sinó de diversos: fracàs escolar, persones grans, immigrants... amb problemes d’atur, precarietat laboral, habitatge, pensions baixes... Són moltes casuístiques diferents que porten a una mateixa situació: la pobresa.
Ho deia en un escrit recent, quan parlava del govern espanyol i també es pot fer extensiu, encara que potser per poc temps, al govern català. En ambdós casos es tracta de governs amb presència de partits d’esquerra i progressista, o així s’anomenen. Estaríem, doncs, en la millor situació per invertir la dinàmica i aconseguir reduir el nombre de persones que estan en situació de risc de pobresa. Caldrà estar atents a les polítiques emprades per avançar en aquest camí.
No diré pas que el govern no hi estigui treballant, però probablement no de manera suficient. Caldria conscienciar-nos tots plegats de la magnitud del problema i trobar la manera de frenar aquest ritme creixent de desigualtat social i econòmica, encara que només fos per interès personal. Una societat que creï i alimenti una bossa de pobresa, es desestabilitza i a la llarga pot comportar problemes greus de convivència. No cal dir que per solidaritat, dignitat i humanitat, cal resoldre els problemes de subsistència dels menys afavorits i els marginats.
No sé si els tocs d’alerta que de tant en tant ens donen els mitjans de comunicació, en forma d’estadística, són suficients per sensibilitzar-nos del problema. La veritat és que la nostra societat cada vegada és més individualista i per això és possible viure al costat d’un pobre sense tenir-ne coneixement ni consciència.
El govern ha de trobar la manera de dignificar les pensions dels pensionistes amb renda més baixa, procurant reduir les diferències, perquè en un o altre cas estem parlant de persones i com a tal es mereixen viure dignament. Nosaltres, però, també hi hem de col·laborar i una bona manera és detectant les persones veïnes que sobreviuen amb prou feines, i vetllar perquè rebin els recursos i atencions que es mereixen.
No estem parlant d’un sol element sinó de diversos: fracàs escolar, persones grans, immigrants... amb problemes d’atur, precarietat laboral, habitatge, pensions baixes... Són moltes casuístiques diferents que porten a una mateixa situació: la pobresa.
Ho deia en un escrit recent, quan parlava del govern espanyol i també es pot fer extensiu, encara que potser per poc temps, al govern català. En ambdós casos es tracta de governs amb presència de partits d’esquerra i progressista, o així s’anomenen. Estaríem, doncs, en la millor situació per invertir la dinàmica i aconseguir reduir el nombre de persones que estan en situació de risc de pobresa. Caldrà estar atents a les polítiques emprades per avançar en aquest camí.
Els pobres es mereixen tot el k tenim nosaltres y molt mes no pel simple fet de ser pobres se'ls ha de tractar d'una forma diferent que als demes son humans o n?
ResponElimina