M’he oblidat de l’Estatut i la campanya del referèndum. A vegades, per a la gent que viu a fons la política, sembla com si tota la ciutadania només pogués estar pendent d’ella i dels processos electorals. Sortosament no és així i es pot viure sense dependre d’un Si o d’un No.
Ha estat un cap de setmana bàsicament “futbolero”, on l’equip del Benjamí A de l’Arenys de Mar ha jugat dos torneigs maratonians, a Mataró i a La Roca del Vallès. S’hi han deixat la pell i els pares els hem fet costat, cremats pel sol i amb ganes d’enllestir la temporada.
Han quedat segons a Mataró i primers a La Roca, encara que com sempre s’acostuma a dir, el més important ha estat la participació i la bona relació entre aficions i equips. L’ambient ha estat agradable tot i que a mi, que no sóc home de ciutat, m’ha plagut més l’estada a La Roca. Això no treu que a la gent del barri de Vista Alegre de Mataró, no se’ls hagi de reconèixer la seva gran hospitalitat i amabilitat en tot moment.
Per cert, Vista Alegre celebrava 25 anys de festa i ens va repartir un programa de mà, de reduïdes dimensions, on només la portada estava escrit en català. Em va venir al pensament aquella crítica que se’ns fa, als catalans, des de fora però també des de dins, que aquí només es pot parlar en català i que el castellà està perseguit. No cal dir que tots els comentaris i el repartiment de premis es va fer absolutament en castellà. Tots els equips participants eren catalans: de Mataró, Argentona i Arenys de Mar.
Però no m’he decantat per La Roca per qüestió de la llengua. A La Roca tot s’ha dit en castellà, tret de la darrera frase de comiat, que l’han dit en català. A La Roca tots els equips participants també eren catalans.
No és un retret, encara que a mi personalment em sàpiga greu. És només qüestió d’evidències que convé tenir en compte quan se’ns acusa de perseguidors de la llengua. Durant la meva vida m’han arribat a prohibir parlar la meva llengua materna moltes vegades, de manera explícita i implícita. Jo no he viscut mai la situació contrària. Però, una cosa us vull dir: sempre parlo en català a no ser que l’altre no m’entengui. Si ell em contesta en castellà, perquè li és més pràctic, jo, de manera totalment inconscient, continuo parlant en català.
Ens hem cansat i hem hagut de recuperar forces per demà dilluns que comença una nova setmana, i serà la darrera setmana de campanya del referèndum. He llegit que ERC es queixa que Maragall i uns quants consellers estan fent campanya pel SI. A mi m’ha semblat que es tractava de cinc militants socialistes en campanya. Cadascú hi veu allò que hi vol veure i tothom es retrata pel que diu i el que fa.
Ha estat un cap de setmana bàsicament “futbolero”, on l’equip del Benjamí A de l’Arenys de Mar ha jugat dos torneigs maratonians, a Mataró i a La Roca del Vallès. S’hi han deixat la pell i els pares els hem fet costat, cremats pel sol i amb ganes d’enllestir la temporada.
Han quedat segons a Mataró i primers a La Roca, encara que com sempre s’acostuma a dir, el més important ha estat la participació i la bona relació entre aficions i equips. L’ambient ha estat agradable tot i que a mi, que no sóc home de ciutat, m’ha plagut més l’estada a La Roca. Això no treu que a la gent del barri de Vista Alegre de Mataró, no se’ls hagi de reconèixer la seva gran hospitalitat i amabilitat en tot moment.
Per cert, Vista Alegre celebrava 25 anys de festa i ens va repartir un programa de mà, de reduïdes dimensions, on només la portada estava escrit en català. Em va venir al pensament aquella crítica que se’ns fa, als catalans, des de fora però també des de dins, que aquí només es pot parlar en català i que el castellà està perseguit. No cal dir que tots els comentaris i el repartiment de premis es va fer absolutament en castellà. Tots els equips participants eren catalans: de Mataró, Argentona i Arenys de Mar.
Però no m’he decantat per La Roca per qüestió de la llengua. A La Roca tot s’ha dit en castellà, tret de la darrera frase de comiat, que l’han dit en català. A La Roca tots els equips participants també eren catalans.
No és un retret, encara que a mi personalment em sàpiga greu. És només qüestió d’evidències que convé tenir en compte quan se’ns acusa de perseguidors de la llengua. Durant la meva vida m’han arribat a prohibir parlar la meva llengua materna moltes vegades, de manera explícita i implícita. Jo no he viscut mai la situació contrària. Però, una cosa us vull dir: sempre parlo en català a no ser que l’altre no m’entengui. Si ell em contesta en castellà, perquè li és més pràctic, jo, de manera totalment inconscient, continuo parlant en català.
Ens hem cansat i hem hagut de recuperar forces per demà dilluns que comença una nova setmana, i serà la darrera setmana de campanya del referèndum. He llegit que ERC es queixa que Maragall i uns quants consellers estan fent campanya pel SI. A mi m’ha semblat que es tractava de cinc militants socialistes en campanya. Cadascú hi veu allò que hi vol veure i tothom es retrata pel que diu i el que fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada