Epictet i l'estoïcisme

Avui ha estat el torn d’Epictet, a la darrera sessió de filosofia de l’AULA. Es tracta d’un filòsof grec seguidor de les tesis de l’estoïcisme tardà Va néixer en Hieràpolis, Frígia, cap a l’any 50 d.C. Era esclau de Epafrodit, de la casa de Neró, i va ser manumès per aquest. Una vegada llibert, va viure a Roma i va conèixer al filòsof Musoni Rufus, del qual va ser deixeble fins que Domicià va expulsar als filòsofs de la ciutat.
A la Sala Noble hi feia molta calor i no ajudava gens a seguir les paraules d’en Jordi Cucurull, però m’he comportat estoicament i no m’he queixat de res: observar fredament les coses, sense passió i sense adherir-s’hi ni amb amor ni amb odi sinó mantenint-se per sobre.
Ens ha llegit frases i pensaments del Manual d’Epictet i les ha comentat, sota l’esglai de més d’un alumne. Intentaré reproduir-les amb el perill que no ho faci correctament. En tot cas espero que en Jordi Cucurull, si llegeix l’escrit, faci les correccions oportunes:

“La mort és natural. Si es mor el teu fill és perquè es restitueix allò que se t’havia donat. Quan un mor, fa el mateix que tothom que ha nascut”.

“Hi ha coses que depenen de nosaltres i ens fan lliures. N’hi ha que no depenen de nosaltres i aquestes ens creen impotència, servitud i ens són estranyes”.

“No pretenguis que el que arribarà, ho faci tal com tu voldries que arribés sinó vulgues que arribi de la manera que arriba”.

“Si vols coses que depenen dels altres, seràs esclau dels altres. El que sí que has de pretendre és ser feliç”.

“Les coses que no depenen de nosaltres no són cap problema”.

“De la mateixa manera que un no instal·la la diana pels trets que falla, en el món no hi ha naturalesa del mal”.

“El principi bàsic és no mentir. Ens cal demostrar per què no hem de mentir, però d’aquesta manera no ens ocupem de no mentir”.