Avui he assistit a la conferència "Incivisme a les ciutats i desigualtat social" a càrrec d’en Joan Subirats a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, i ja sabia d’entrada que m’hi trobaria bé. Haig de felicitar una vegada més a la direcció de l’AULA pel gran nivell de les conferències que organitzen i també dels cursos i tallers paral·lels que tenen programats. Ara vindrà el de Filosofia que intentaré no perdre’m.
Ja sé que pensareu que no tinc l’edat per apuntar-m’hi però la gent de l’AULA molt amablement obre les portes a tothom que hi estigui interessat i jo n’acostumo a aprofitar un parell o tres l’any.
No us diré massa res de la conferència d’aquesta tarda perquè la podreu escoltar per internet des del web de l’entitat. Només voldria apuntar quatre notes que n’he tret i afegir que és d’admirar la capacitat de convocatòria de l’AULA i el seguiment tan acadèmic que els participants en fan. Arenys de Mar pot sentir-se orgullós dels seus avis.
En Joan Subirats és catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. No és la primera vegada que ve a Arenys de Mar ni serà la darrera, ja que ben aviat tornarà convidat per una altra entitat arenyenca.
Sempre que l’he escoltat m’ha meravellat la manera en que diu les coses. Potser no et descobreix res però ho relaciona d’una manera que ho fa més evident. A vegades ens sembla que quan anem a escoltar una xerrada ens han de dir coses que no sabem. I és cert que això passa, però no necessàriament. A vegades necessitem que totes aquelles idees que tenim, tots aquells arguments que defensem, tots aquells elements amb què convivim, algú ens els ordeni i ens ho faci més entenedor. En aquestes ocasions sents comentaris de: “no ha dit res que ja no sabés” i probablement és cert, però jo després afegiria “però, com ho ha dit!”
En una aula plena de gent gran ha defensat als joves de l’acusació d’incívics sense crear cap tipus de tensió, ni justificar cap acció incívica. Ha insistit en intentar solucionar els problemes des de l’arrel i no quedar-nos només en allò que es veu. Ha explicat diferents elements que ajuden a que a les grans ciutats, ara, hi hagi accions incíviques. Ha parlat dels exemples del Raval, de Gràcia... però també ha esmentat els problemes de la precarietat laboral dels joves, de les dificultats per independitzar-se, per adquirir un habitatge. De manera molt subtil ha desemmascarat l’enyorança i ha parlat de l’incivisme i l’INCIVISME. No és incívic posar-ho tant difícil als joves?
Ha estat un discurs intel·ligent, a un públic entregat que l’ha seguit fins al final. A mi, entre altres coses, m’ha servit per pensar que haurà estat una bona idea que a la primera taula rodona del nostre Grup de Debat i Tertúlia en col·laboració amb Arenys Solidari, tractem dels joves, amb els joves.
En Joan Subirats no ens ha donat solucions. Ens ha avisat que no ho solucionéssim amb multes, ja que això seria tractar-ho de manera molt superficial, i ens ha proposat com una solució que en algun lloc ha resultat, la gestió de l’espai públic per part dels propis ciutadans. Perquè és en l’espai públic on es cometen els actes d’incivisme.
Us animo a escoltar la conferència.
Ja sé que pensareu que no tinc l’edat per apuntar-m’hi però la gent de l’AULA molt amablement obre les portes a tothom que hi estigui interessat i jo n’acostumo a aprofitar un parell o tres l’any.
No us diré massa res de la conferència d’aquesta tarda perquè la podreu escoltar per internet des del web de l’entitat. Només voldria apuntar quatre notes que n’he tret i afegir que és d’admirar la capacitat de convocatòria de l’AULA i el seguiment tan acadèmic que els participants en fan. Arenys de Mar pot sentir-se orgullós dels seus avis.
En Joan Subirats és catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. No és la primera vegada que ve a Arenys de Mar ni serà la darrera, ja que ben aviat tornarà convidat per una altra entitat arenyenca.
Sempre que l’he escoltat m’ha meravellat la manera en que diu les coses. Potser no et descobreix res però ho relaciona d’una manera que ho fa més evident. A vegades ens sembla que quan anem a escoltar una xerrada ens han de dir coses que no sabem. I és cert que això passa, però no necessàriament. A vegades necessitem que totes aquelles idees que tenim, tots aquells arguments que defensem, tots aquells elements amb què convivim, algú ens els ordeni i ens ho faci més entenedor. En aquestes ocasions sents comentaris de: “no ha dit res que ja no sabés” i probablement és cert, però jo després afegiria “però, com ho ha dit!”
En una aula plena de gent gran ha defensat als joves de l’acusació d’incívics sense crear cap tipus de tensió, ni justificar cap acció incívica. Ha insistit en intentar solucionar els problemes des de l’arrel i no quedar-nos només en allò que es veu. Ha explicat diferents elements que ajuden a que a les grans ciutats, ara, hi hagi accions incíviques. Ha parlat dels exemples del Raval, de Gràcia... però també ha esmentat els problemes de la precarietat laboral dels joves, de les dificultats per independitzar-se, per adquirir un habitatge. De manera molt subtil ha desemmascarat l’enyorança i ha parlat de l’incivisme i l’INCIVISME. No és incívic posar-ho tant difícil als joves?
Ha estat un discurs intel·ligent, a un públic entregat que l’ha seguit fins al final. A mi, entre altres coses, m’ha servit per pensar que haurà estat una bona idea que a la primera taula rodona del nostre Grup de Debat i Tertúlia en col·laboració amb Arenys Solidari, tractem dels joves, amb els joves.
En Joan Subirats no ens ha donat solucions. Ens ha avisat que no ho solucionéssim amb multes, ja que això seria tractar-ho de manera molt superficial, i ens ha proposat com una solució que en algun lloc ha resultat, la gestió de l’espai públic per part dels propis ciutadans. Perquè és en l’espai públic on es cometen els actes d’incivisme.
Us animo a escoltar la conferència.
Hola,
ResponEliminaEn el tema de l'incivisme es una verdadera preocupació, en aquesta edat en que jo estic, per que hi han molts xavals de 17 anys com jo o més petits o més grans que es droguen, que destrossen el mobiliari urbá, gent que ha perdut educació o que no en té, aixó jo crec que s'hauria de parar, d'una forma o altra. Vostés han de pensar que jo soc una persona que no té amics i jo necessito tenir amics, l'educació per mi es un gran element de la persona igual que en l'aspecte fisic de la persona que jo crec que el tema de l'aspecte fisic, es una cosa també hi han persones que tenen bon aspecte fisic i que son..inciviques i hi han persones amb mal aspecte fisic que també son males persones i també hi ha gent amb bon aspecte fisic que son bona gent i també hi ha gent lletja que son bones persones, i jo trobo que hauria de ser el revés la gent amb bon aspecte fisic ser més bona gent.
Trobo que el món está al revés.
Tots aquells xavals que necessitin civilitzar-se, ser educats,ser respectuosos, necessitariem un mon de policies que ens ajudessin a combatre, sobretot han de tindre una responsabilitat gran sons pares, i s'han d'informar bé del que fan, per qué el fill pugui millorar, també els pares han de posar-li creus al xaval, per que si nosaltres deixem fer tot el que volem el xaval, aquest xaval será un "desgraciat" a la vida, i aixó s'ha d'evitar.
Per que els xavals siguin bones persones, sons pares han de creuar-li el que li agradi fer, estar-hi al damunt, renyar-los encara que el seu fill se senti molest i enfadat, així permetrá a que el seu fill sigui sociable amb la gent de la seva edat, i amb sons pares. Per que hi ha gent jove que entre ells no ho son...
Bueno, tota aquesta ha sigut la opinió de l'educació i incivisme, que no ser educat es un derivat de l'incivisme, i aixó es una cosa que preocupa molt i molt.
Salut