Unes declaracions del conseller Joan Carretero a La Vanguardia d’aquest diumenge, han provocat un seguit de rèpliques i crítiques per part de les altres forces polítiques. ERC s’ha defensat dient que la frase més polèmica “És el principal culpable d’aquest immens desastre. Jo esperava que fos un espanyolista intel·ligent i al final només ha estat un espanyolista demagog”, referint-se a Zapatero, s’havia tret de context. Això és cert i es pot comprovar si es fas una lectura de totes les preguntes i respostes de l’entrevista. Una altra cosa és si el comentari és oportú o encertat.
No puc dir que el conseller Carretero sigui sant de la meva devoció, però m’imagino que és més per desconeixement que pels motius que m’hagi pogut donar. A vegades la imatge que tinc d’una persona em fa pensar coses que no són. La meva amiga Lourdes, que el va tenir per alcalde, sempre me’n parla molt bé. La vegada que l’he tingut més a prop va ser en una conferència, a Canet de Mar, on va parlar de la nova divisió territorial de Catalunya. No el vaig veure massa disposat a negociar gaire res i quan li vaig parlar de les plataformes ciutadanes en defensa d’una divisió per vegueries diferent a la que proposa el Govern, em va contestar que els seus interlocutors són els alcaldes. En aquesta línia també conservo alguna resposta d’ERC d’Arenys on, tot i tractar-se d’un partit assembleari, no demostren massa interès per la participació ciutadana.
Tornant a l’entrevista, crec que un conseller quan respon les preguntes d’un periodista, ha d’entendre que la gent que llegirà les respostes no el veurà tant com a militant d’un partit sinó com a membre del govern. Això l’ha d’animar a ser més curós en les respostes i callar allò que no cal dir, encara que tothom s’ho pugui imaginar. A més, jo no considero que Zapatero sigui sensiblement més demagog que la resta de polítics i personatges públics. En la negociació de l’Estatut moltes persones haurien de reflexionar sobre el paper que han jugat i el grau de coherència mantingut.
A molts ciutadans ens ha sobrat la lluita partidista per guanyar avantatge de cara a les properes eleccions, i això ens cansa. Tenim un govern que treballa però en prou feines se’n parla. Uns perquè no els interessa i els altres perquè no acaben de veure clara la seva continuïtat. Per tot això crec que és bo que ens afanyem a votar la proposta de l’Estatut (o ens abstenim) i passem pàgina de pressa. A mi m’agradaria començar a veure més resultats del canvi de l’any 2003 i ja veurem què passa l’any vinent. No podem estar tot el dia fent càlculs i previsions sobre el futur, oblidant-nos del present.
No puc dir que el conseller Carretero sigui sant de la meva devoció, però m’imagino que és més per desconeixement que pels motius que m’hagi pogut donar. A vegades la imatge que tinc d’una persona em fa pensar coses que no són. La meva amiga Lourdes, que el va tenir per alcalde, sempre me’n parla molt bé. La vegada que l’he tingut més a prop va ser en una conferència, a Canet de Mar, on va parlar de la nova divisió territorial de Catalunya. No el vaig veure massa disposat a negociar gaire res i quan li vaig parlar de les plataformes ciutadanes en defensa d’una divisió per vegueries diferent a la que proposa el Govern, em va contestar que els seus interlocutors són els alcaldes. En aquesta línia també conservo alguna resposta d’ERC d’Arenys on, tot i tractar-se d’un partit assembleari, no demostren massa interès per la participació ciutadana.
Tornant a l’entrevista, crec que un conseller quan respon les preguntes d’un periodista, ha d’entendre que la gent que llegirà les respostes no el veurà tant com a militant d’un partit sinó com a membre del govern. Això l’ha d’animar a ser més curós en les respostes i callar allò que no cal dir, encara que tothom s’ho pugui imaginar. A més, jo no considero que Zapatero sigui sensiblement més demagog que la resta de polítics i personatges públics. En la negociació de l’Estatut moltes persones haurien de reflexionar sobre el paper que han jugat i el grau de coherència mantingut.
A molts ciutadans ens ha sobrat la lluita partidista per guanyar avantatge de cara a les properes eleccions, i això ens cansa. Tenim un govern que treballa però en prou feines se’n parla. Uns perquè no els interessa i els altres perquè no acaben de veure clara la seva continuïtat. Per tot això crec que és bo que ens afanyem a votar la proposta de l’Estatut (o ens abstenim) i passem pàgina de pressa. A mi m’agradaria començar a veure més resultats del canvi de l’any 2003 i ja veurem què passa l’any vinent. No podem estar tot el dia fent càlculs i previsions sobre el futur, oblidant-nos del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada