Tot fa pensar que ja tenim Estatut. L’Artur Mas ha donat el vist-i-plau a la proposta de Zapatero i tot resolt!
Des que s’ha sabut la notícia cada grup polític està estudiant quina ha de ser la seva posició, sobretot per rendibilitzar-ho al màxim a les properes eleccions. Cadascú ha de valorar què prefereix el seu electorat potencial i tractar de convèncer que han optat per la millor solució.
Fa molts mesos que hem estat seguint debats i més debats sobre el nou Estatut i tinc la impressió que ara ja no donava per més. Serà un bon Estatut? No ho sé. Sí però que deixarà a molts catalans desenganyats. Sobretot els més sobiranistes. Tampoc es podia esperar arribar massa enllà ja que els límits constitucionals que s’han tingut en compte, no ho permetien. Qui està per l’autodeterminació i la independència, no cal dir-li que amb aquest Estatut no anirà gaire lluny.
A mi em preocupa molt poc si l’Estatut parla de nació o nacionalitat. M’imagino que a d’altres els preocupa més i els hi respecto. El que m’interessa és poder veure com se soluciona el tema solidari. Si aquest abús de la solidaritat mal entesa continuarà existint o bé si els que estan acostumats a rebre sempre, es posaran una mica les piles. Acostumar-se a viure sempre de regals és perillós perquè pot ocasionar-te incapacitat per guanyar-te’ls tot solet.
Seguiré amatent les informacions que parlin del sistema de finançament i els compromisos assumits pel govern de l’Estat, i no em decantaré per cap partit en particular perquè considero que tots han jugat el seu paper, i sempre n’hi ha que en saben més o tenen més sort que els altres. N’hi ha un però que continuaré deixant de banda perquè una vegada més ha demostrat que encara no encaixa prou bé dins el món democràtic.
Des que s’ha sabut la notícia cada grup polític està estudiant quina ha de ser la seva posició, sobretot per rendibilitzar-ho al màxim a les properes eleccions. Cadascú ha de valorar què prefereix el seu electorat potencial i tractar de convèncer que han optat per la millor solució.
Fa molts mesos que hem estat seguint debats i més debats sobre el nou Estatut i tinc la impressió que ara ja no donava per més. Serà un bon Estatut? No ho sé. Sí però que deixarà a molts catalans desenganyats. Sobretot els més sobiranistes. Tampoc es podia esperar arribar massa enllà ja que els límits constitucionals que s’han tingut en compte, no ho permetien. Qui està per l’autodeterminació i la independència, no cal dir-li que amb aquest Estatut no anirà gaire lluny.
A mi em preocupa molt poc si l’Estatut parla de nació o nacionalitat. M’imagino que a d’altres els preocupa més i els hi respecto. El que m’interessa és poder veure com se soluciona el tema solidari. Si aquest abús de la solidaritat mal entesa continuarà existint o bé si els que estan acostumats a rebre sempre, es posaran una mica les piles. Acostumar-se a viure sempre de regals és perillós perquè pot ocasionar-te incapacitat per guanyar-te’ls tot solet.
Seguiré amatent les informacions que parlin del sistema de finançament i els compromisos assumits pel govern de l’Estat, i no em decantaré per cap partit en particular perquè considero que tots han jugat el seu paper, i sempre n’hi ha que en saben més o tenen més sort que els altres. N’hi ha un però que continuaré deixant de banda perquè una vegada més ha demostrat que encara no encaixa prou bé dins el món democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada