Avui els diaris es feien ressò del treball realitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), de la Diputació de Barcelona, segons el qual les biblioteques són els equipaments culturals més utilitzats a la província de Barcelona. Aquest resultat és fruit d’una enquesta realitzada a dotze ciutats de la província, havent exclòs Barcelona per considerar que té una funció de capitalitat que la diferencien de la resta.
Al treball hi ha més dades però m’he volgut aturar en aquesta perquè corrobora la meva opinió, i la de molta més gent, que les biblioteques desenvolupen una tasca brutal, culturalment parlant. Són uns espais oberts a tothom, sense restricció per edat, sexe, religió, procedència, cultura, poder adquisitiu... són i no em cansaré mai de repetir, la veritable porta a la Cultura. És una via òptima i senzilla per encomanar als joves i també als més grans, les ganes i la necessitat de viure culturalment sa i fer-ho en companyia dels altres. Només cal donar un tomb per les diferents biblioteques del nostre país i ens adonarem de la riquesa cultural que es desprèn, de l’atracció que produeixen a les persones que menys pensaríem que poguessin estar interessades en la cultura.
La biblioteca no és un magatzem de llibres ben organitzat, ni una simple sala d’estudi. La biblioteca és un centre cultural, amb llibres, discs, revistes, vídeos... però també amb exposicions, tallers, narració de contes, conferències, audicions... i tot això es pot fer si es disposa de personal i d’espai. D’aquí ve que tot sovint sentim a parlar que la biblioteca d’Arenys ja va néixer petita. I això no vol quedar-se en una simple queixa del passat sinó que vol fer obrir els ulls als responsables culturals, en concret, i als polítics locals i vilatans, en general, sobre la necessitat d’actuar quan més aviat sigui possible, per dotar el nostre municipi de la Biblioteca que ens mereixem.
Dic que ens mereixem, perquè està suficientment provada la gran activitat cultural que s’hi realitza, la gran assistència que hi ha, i l’angoixa dels bibliotecaris, amb la Mercè Cussó al davant, per no poder satisfer totes les demandes, no poder realitzar totes les activitats que es podrien fer.
Arenys té en marxa un procés participatiu per consensuar l’ús del Xifré. Una de les propostes seleccionades és la d’ubicar-hi la biblioteca. No sé com quedarà al final del procés ni tampoc si és la millor opció de totes. El que sí crec és que no podem esperar massa més temps per aconseguir una biblioteca amb més capacitat, i el Xifré no seria cap mala idea, sobretot si es pensa que es podria compartir amb altres usos: Arxiu històric, sales d’exposició i conferència, petits tallers... Des del primer dia la meva opció hauria estat la d’ubicar la biblioteca al Calisay. Ara ens toca decidir l’ús del Xifré, i jo demano que els nostres polítics ens escoltin i acabin el trencaclosques dels equipaments arenyencs.
Al treball hi ha més dades però m’he volgut aturar en aquesta perquè corrobora la meva opinió, i la de molta més gent, que les biblioteques desenvolupen una tasca brutal, culturalment parlant. Són uns espais oberts a tothom, sense restricció per edat, sexe, religió, procedència, cultura, poder adquisitiu... són i no em cansaré mai de repetir, la veritable porta a la Cultura. És una via òptima i senzilla per encomanar als joves i també als més grans, les ganes i la necessitat de viure culturalment sa i fer-ho en companyia dels altres. Només cal donar un tomb per les diferents biblioteques del nostre país i ens adonarem de la riquesa cultural que es desprèn, de l’atracció que produeixen a les persones que menys pensaríem que poguessin estar interessades en la cultura.
La biblioteca no és un magatzem de llibres ben organitzat, ni una simple sala d’estudi. La biblioteca és un centre cultural, amb llibres, discs, revistes, vídeos... però també amb exposicions, tallers, narració de contes, conferències, audicions... i tot això es pot fer si es disposa de personal i d’espai. D’aquí ve que tot sovint sentim a parlar que la biblioteca d’Arenys ja va néixer petita. I això no vol quedar-se en una simple queixa del passat sinó que vol fer obrir els ulls als responsables culturals, en concret, i als polítics locals i vilatans, en general, sobre la necessitat d’actuar quan més aviat sigui possible, per dotar el nostre municipi de la Biblioteca que ens mereixem.
Dic que ens mereixem, perquè està suficientment provada la gran activitat cultural que s’hi realitza, la gran assistència que hi ha, i l’angoixa dels bibliotecaris, amb la Mercè Cussó al davant, per no poder satisfer totes les demandes, no poder realitzar totes les activitats que es podrien fer.
Arenys té en marxa un procés participatiu per consensuar l’ús del Xifré. Una de les propostes seleccionades és la d’ubicar-hi la biblioteca. No sé com quedarà al final del procés ni tampoc si és la millor opció de totes. El que sí crec és que no podem esperar massa més temps per aconseguir una biblioteca amb més capacitat, i el Xifré no seria cap mala idea, sobretot si es pensa que es podria compartir amb altres usos: Arxiu històric, sales d’exposició i conferència, petits tallers... Des del primer dia la meva opció hauria estat la d’ubicar la biblioteca al Calisay. Ara ens toca decidir l’ús del Xifré, i jo demano que els nostres polítics ens escoltin i acabin el trencaclosques dels equipaments arenyencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada