Aquest divendres la gent d’ICV d’Arenys va organitzar una xerrada sobre les candidatures independents, com alternativa als partits polítics. El conferenciant va ser l’Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt.
Sempre que escolto a l’Andreu aprenc. L’he sentit parlar de gestió pública, però també de filosofia i ahir ens va explicar com es va crear “Arenys de Munt 2000”. Va ser una explicació molt amena i em vaig adonar de la coherència de cada acció i de cada etapa del seu grup. Al final tothom en va poder treure conclusions i m’imagino que fins i tot podien ser contradictòries. Això és la riquesa de la conversa i l’absència de dogmes i fanatisme. Això és el que moltes vegades falta a la nostra societat i també entre els polítics.
L’Andreu va definir les candidatures independents com a ciutadans mobilitzats i una anomalia política, i justificava la seva existència perquè alguna cosa no va bé. Les principals causes les trobava en el segrest de la política per part dels partits; a les maniobres publicitàries en que s’havien convertit les campanyes electorals; a l’oblit de les promeses electorals; a la inexistència d’un contracte entre ciutadans i classe política; al pactisme descarat per deixar fora la candidatura més votada, la qual cosa desvirtua la voluntat ciutadana...
No va deixar de criticar l’actitud de la majoria de vilatans que no considera seu l’espai públic i se’n despreocupa, i va elogiar les assemblees de ciutadans perquè allà hi pot haver autèntic debat, tot i que va reconèixer que la idea de la participació va entrant de mica en mica a dins dels partits. Va demanar la reforma de l’actual llei electoral que permetés llistes obertes en poblacions petites i que poguessin compartir espai partits polítics i grups d’independents amb doble militància.
Després ens va explicar l’experiència d’Arenys de Munt 2000, i com varen passar de l’oposició al govern actual. Em va agradar els seus principis: compromís a respectar la llista més votada; acceptar la doble militància dels seus membres; aspirar a un govern de consens amb carteres per a tothom; entendre la política com a servei desinteressat...
També va ser interessant l’explicació sobre el treball d’oposició: presentar propostes a fer com si estiguessin governant, no fent populisme ni reclamant accions que mai durien a terme si fossin al govern. Com exemple va dir que per tres vegades varen demanar l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística, i sempre varen perdre la votació, i cinc mesos després d’accedir al govern el varen iniciar.
Per acabar va exposar les idees d’Arenys de Munt 2000: que la ciutadania es mobilitzi; tenir una visió generosa de la política; corresponsabilitat dels governants i esperit d’autocrítica; acostar la política a la ciutadania. L’acord de govern d’Arenys de Munt 2000 amb les altres forces polítiques, tot i disposar de majoria absoluta, és un pacte sense peatge: no obliga a res i tot es pacta abans de presentar-ho al Ple Municipal.
Em va agradar molt la seva manera d’organitzar el govern municipal, a partir de grans àrees amb diferents regidors i regidores, que de ben segur els permet fer un treball molt més coherent del que estem acostumats els vilatans de Mar. No he entès mai el criteri que s’ha utilitzat a Arenys de Mar. Fixeu-vos amb la distribució actual de les regidories i m’expliqueu on és la coherència i si no es tracta més aviat d’un repartiment sense to ni so amb el ben entès que ja hi ha qui ho controla tot.
La meva conclusió de la xerrada va ser d’admiració pel treball realitzat per Arenys de Munt 2000 i d’ànims perquè puguin continuar governant en consens i coherència política. Una altra cosa és l’exportació que se’n pot fer a casa nostra. M’agradaria pensar que no cal crear candidatures d’independents (en el debat, l’Andreu va deixar ben clar que no hi ha una independència total, ja que l’exercici de la política passa pels partits polítics), n’hi hauria potser suficient si la gent que forma part dels partits polítics, adoptés una actitud diferent a la que normalment es fa i busqués el consens i la millora del municipi, abans que les picabaralles per aconseguir un espai de poder, i sobretot vetllant per les capacitats dels càrrecs i les ganes de treballar seriosament, deixant de banda falsos orgulls.
No sé què passarà l’any 2007 ni si hi haurà gent disposada a entrar a l’Ajuntament al marge dels partits polítics, però el que ara m’interessaria veure és que realment hi ha consens per aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística; que hi ha voluntat de confeccionar en consens un Pla d’Equipaments per Arenys; que el Pla d’Acció Cultural que es va posar en marxa no queda en un calaix amagat; que es tira endavant amb la recollida selectiva de la brossa; que es redacta el Pla espacial del Port; que es dona solució definitiva a la Torre dels Encantats... que l’administració no estigui parada a l’espera d’una nova legislatura.
Sempre que escolto a l’Andreu aprenc. L’he sentit parlar de gestió pública, però també de filosofia i ahir ens va explicar com es va crear “Arenys de Munt 2000”. Va ser una explicació molt amena i em vaig adonar de la coherència de cada acció i de cada etapa del seu grup. Al final tothom en va poder treure conclusions i m’imagino que fins i tot podien ser contradictòries. Això és la riquesa de la conversa i l’absència de dogmes i fanatisme. Això és el que moltes vegades falta a la nostra societat i també entre els polítics.
L’Andreu va definir les candidatures independents com a ciutadans mobilitzats i una anomalia política, i justificava la seva existència perquè alguna cosa no va bé. Les principals causes les trobava en el segrest de la política per part dels partits; a les maniobres publicitàries en que s’havien convertit les campanyes electorals; a l’oblit de les promeses electorals; a la inexistència d’un contracte entre ciutadans i classe política; al pactisme descarat per deixar fora la candidatura més votada, la qual cosa desvirtua la voluntat ciutadana...
No va deixar de criticar l’actitud de la majoria de vilatans que no considera seu l’espai públic i se’n despreocupa, i va elogiar les assemblees de ciutadans perquè allà hi pot haver autèntic debat, tot i que va reconèixer que la idea de la participació va entrant de mica en mica a dins dels partits. Va demanar la reforma de l’actual llei electoral que permetés llistes obertes en poblacions petites i que poguessin compartir espai partits polítics i grups d’independents amb doble militància.
Després ens va explicar l’experiència d’Arenys de Munt 2000, i com varen passar de l’oposició al govern actual. Em va agradar els seus principis: compromís a respectar la llista més votada; acceptar la doble militància dels seus membres; aspirar a un govern de consens amb carteres per a tothom; entendre la política com a servei desinteressat...
També va ser interessant l’explicació sobre el treball d’oposició: presentar propostes a fer com si estiguessin governant, no fent populisme ni reclamant accions que mai durien a terme si fossin al govern. Com exemple va dir que per tres vegades varen demanar l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística, i sempre varen perdre la votació, i cinc mesos després d’accedir al govern el varen iniciar.
Per acabar va exposar les idees d’Arenys de Munt 2000: que la ciutadania es mobilitzi; tenir una visió generosa de la política; corresponsabilitat dels governants i esperit d’autocrítica; acostar la política a la ciutadania. L’acord de govern d’Arenys de Munt 2000 amb les altres forces polítiques, tot i disposar de majoria absoluta, és un pacte sense peatge: no obliga a res i tot es pacta abans de presentar-ho al Ple Municipal.
Em va agradar molt la seva manera d’organitzar el govern municipal, a partir de grans àrees amb diferents regidors i regidores, que de ben segur els permet fer un treball molt més coherent del que estem acostumats els vilatans de Mar. No he entès mai el criteri que s’ha utilitzat a Arenys de Mar. Fixeu-vos amb la distribució actual de les regidories i m’expliqueu on és la coherència i si no es tracta més aviat d’un repartiment sense to ni so amb el ben entès que ja hi ha qui ho controla tot.
La meva conclusió de la xerrada va ser d’admiració pel treball realitzat per Arenys de Munt 2000 i d’ànims perquè puguin continuar governant en consens i coherència política. Una altra cosa és l’exportació que se’n pot fer a casa nostra. M’agradaria pensar que no cal crear candidatures d’independents (en el debat, l’Andreu va deixar ben clar que no hi ha una independència total, ja que l’exercici de la política passa pels partits polítics), n’hi hauria potser suficient si la gent que forma part dels partits polítics, adoptés una actitud diferent a la que normalment es fa i busqués el consens i la millora del municipi, abans que les picabaralles per aconseguir un espai de poder, i sobretot vetllant per les capacitats dels càrrecs i les ganes de treballar seriosament, deixant de banda falsos orgulls.
No sé què passarà l’any 2007 ni si hi haurà gent disposada a entrar a l’Ajuntament al marge dels partits polítics, però el que ara m’interessaria veure és que realment hi ha consens per aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística; que hi ha voluntat de confeccionar en consens un Pla d’Equipaments per Arenys; que el Pla d’Acció Cultural que es va posar en marxa no queda en un calaix amagat; que es tira endavant amb la recollida selectiva de la brossa; que es redacta el Pla espacial del Port; que es dona solució definitiva a la Torre dels Encantats... que l’administració no estigui parada a l’espera d’una nova legislatura.
Xavier. Potser era el dia que el President Tarradellas acabat d'arribar va anar per primer cop al Camp Nou. Potser es va cantar els Segadors i vàrem jugar amb un equip que vestia de color groc
ResponElimina