No és estrany que la majoria de ciutadans visquin d’esquena a la vida política del nostre país, i això no és bo. La majoria de polítics, per no generalitzar, es belluguen contínuament dins el món de la demagògia, i la ciutadania no és ignorant, en tot cas no som prou coherents el dia de les eleccions i encara hi anem a votar majoritàriament.
Amb la voluntat de ser objectiu, encara que això és molt difícil, no entenc que es pugui escoltar, sense que et fereixi les oïdes, les paraules del líder de l’oposició, el senyor Rajoy, quan defensa el seu posicionament en contra dels pressupostos generals de l’Estat. I no entro a valorar-los perquè no els conec, però ja està bé de tanta demagògia i de voler pretendre que ens ho empassem tot pel boc gros.
He començat dient que el desinterès dels ciutadans per la política no és bo i per això crec que caldria un treball seriós, en primer lloc per convèncer a qui té vocació política, que es tracta d’un servei a l’estat, a la nació o a la població, i que per aconseguir fer un bon ús del càrrec que els electors els han atorgat, cal escoltar-los i explicar les coses tal com són, sense enganys i populismes descarats.
L’escenificació dels treballs per a l’elaboració del nou Estatut, no ha ajudat gens a engrescar els catalans i molt em temo que amb una nova enquesta sobre el nostre interès, les xifres encara serien més escandalosament alarmants.
Tots plegats n’hem d’aprendre, però si optem per estar al davant, tenim més responsabilitats si no actuem de manera coherent i sincera. Massa sovint dóna la impressió que els càrrecs electes només estan pendents del seu futur personal i molt poc de l’interès de la població. Potser no és cert, però en tot cas ho dissimulen molt malament.
Amb la voluntat de ser objectiu, encara que això és molt difícil, no entenc que es pugui escoltar, sense que et fereixi les oïdes, les paraules del líder de l’oposició, el senyor Rajoy, quan defensa el seu posicionament en contra dels pressupostos generals de l’Estat. I no entro a valorar-los perquè no els conec, però ja està bé de tanta demagògia i de voler pretendre que ens ho empassem tot pel boc gros.
He començat dient que el desinterès dels ciutadans per la política no és bo i per això crec que caldria un treball seriós, en primer lloc per convèncer a qui té vocació política, que es tracta d’un servei a l’estat, a la nació o a la població, i que per aconseguir fer un bon ús del càrrec que els electors els han atorgat, cal escoltar-los i explicar les coses tal com són, sense enganys i populismes descarats.
L’escenificació dels treballs per a l’elaboració del nou Estatut, no ha ajudat gens a engrescar els catalans i molt em temo que amb una nova enquesta sobre el nostre interès, les xifres encara serien més escandalosament alarmants.
Tots plegats n’hem d’aprendre, però si optem per estar al davant, tenim més responsabilitats si no actuem de manera coherent i sincera. Massa sovint dóna la impressió que els càrrecs electes només estan pendents del seu futur personal i molt poc de l’interès de la població. Potser no és cert, però en tot cas ho dissimulen molt malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada