Aquest cap de setmana Arenys ha programat diferents actes en motiu del Correllengua. Uns actes que giren al voltant de la discussió eterna sobre la situació del català.
Precisament aquest matí, a la sala Josep M. Arnau, s’ha celebrat un debat sobre la llengua, amb la participació, a la taula, dels representants dels partits polítics de CIU, PSC i ERC. No hi ha assistit ni el PP ni ICV, que m’imagino que també havien estat convidats però no hi han pogut o volgut ser-hi presents.
L’assistència ha estat minsa, i malgrat s’ha donat la culpa a problemes amb la data i lloc que figurava en la publicitat, continuo pensant que la majoria ens costa molt aixecar el cul de la cadira, i això no és bo sobretot si pensem que la solució als problemes del català passa, en bona part, per la voluntat i interès que la societat civil tingui perquè l’ús social del català sigui cada cop més estès i normalitzat.
Després de la lectura del manifest unitari, s’ha passat a les intervencions, primer dels representants polítics, i després de la resta d’assistents. S’han dit coses interessants i ha hagut un consens general en les aportacions que s’han fet entre tots. Ha estat interessant la repassada històrica de la normativa del català i la lectura parcial d’aspectes que es tracten en l’Estatut que en aquests moments s’està confeccionant i discutint.
L’alcalde Miquel Rubirola ha fet notar la gran importància de poder comptar amb un marc legal que empari i legitimi qualsevol acció i posicionament en defensa del català. Ha afegit que l’Estatut en discussió conté aspectes normatius molt interessants i que fins ara no estaven regulats.
Sense intenció de fer un resum exhaustiu del debat sí que podria dir que ha quedat palesa la necessitat de comptar amb aquest marc normatiu, a partir del qual s’hauria de vetllar per fer-lo complir i al mateix temps demanar a la societat civil una posició forta de defensa del català, denunciant aquelles situacions que el perjudiquin. S’ha lloat la gran tasca de TV3 i dels mitjans audiovisuals en general, i s’ha acceptat amb tristesa que l’ús social del català no és suficientment positiu i que per això s’ha de continuar vetllant i regulant.
Crec que ha estat un debat interessant, amb aportacions constructives i, sense pecar d’optimisme, amb l’esperança dipositada en el nou Estatut perquè el període constituent s’hagi acabat i ara tinguem una vida política i social normalitzada, amb la nostra llengua reconeguda com un dret però també un deure.
Voldria agrair als joves organitzadors del Correllengua, a Arenys de Mar, per la seva fidelitat a la llengua i el seu compromís amb el país.
Precisament aquest matí, a la sala Josep M. Arnau, s’ha celebrat un debat sobre la llengua, amb la participació, a la taula, dels representants dels partits polítics de CIU, PSC i ERC. No hi ha assistit ni el PP ni ICV, que m’imagino que també havien estat convidats però no hi han pogut o volgut ser-hi presents.
L’assistència ha estat minsa, i malgrat s’ha donat la culpa a problemes amb la data i lloc que figurava en la publicitat, continuo pensant que la majoria ens costa molt aixecar el cul de la cadira, i això no és bo sobretot si pensem que la solució als problemes del català passa, en bona part, per la voluntat i interès que la societat civil tingui perquè l’ús social del català sigui cada cop més estès i normalitzat.
Després de la lectura del manifest unitari, s’ha passat a les intervencions, primer dels representants polítics, i després de la resta d’assistents. S’han dit coses interessants i ha hagut un consens general en les aportacions que s’han fet entre tots. Ha estat interessant la repassada històrica de la normativa del català i la lectura parcial d’aspectes que es tracten en l’Estatut que en aquests moments s’està confeccionant i discutint.
L’alcalde Miquel Rubirola ha fet notar la gran importància de poder comptar amb un marc legal que empari i legitimi qualsevol acció i posicionament en defensa del català. Ha afegit que l’Estatut en discussió conté aspectes normatius molt interessants i que fins ara no estaven regulats.
Sense intenció de fer un resum exhaustiu del debat sí que podria dir que ha quedat palesa la necessitat de comptar amb aquest marc normatiu, a partir del qual s’hauria de vetllar per fer-lo complir i al mateix temps demanar a la societat civil una posició forta de defensa del català, denunciant aquelles situacions que el perjudiquin. S’ha lloat la gran tasca de TV3 i dels mitjans audiovisuals en general, i s’ha acceptat amb tristesa que l’ús social del català no és suficientment positiu i que per això s’ha de continuar vetllant i regulant.
Crec que ha estat un debat interessant, amb aportacions constructives i, sense pecar d’optimisme, amb l’esperança dipositada en el nou Estatut perquè el període constituent s’hagi acabat i ara tinguem una vida política i social normalitzada, amb la nostra llengua reconeguda com un dret però també un deure.
Voldria agrair als joves organitzadors del Correllengua, a Arenys de Mar, per la seva fidelitat a la llengua i el seu compromís amb el país.
Estimat Xavier, dues petites acotacions al teu comentari. El mateix cap de setmana vaig assistir a dos actes del Carrellengua. Un el dissabte, en el que el biòleg Enric Badosa ens va parlar dels ocells del Maresme. Molt amé i interessant, però de pùblic erem poc més de mitja dotzena de persones. Pitjor va ser encara la tarda del diumenge, en la que es projectava el video de l'engany de la Descoberta d'Amèrica, d'en Jordi Bilbeny. Encara erem menys. Desencoratjador.
ResponEliminaL'altra reflexió és que tampoc esperem tant del "dichós" Estatut. Sovint escolto els nens jugant a la Plaça Mare Paula i entre ells, quasi sempre parlen el castellà. Tots, per normativa, han fet o fan l'enseyament integrament en català.